Diagnòstic i tractament de la sacroileitis inflamatòria

La sacroileitis inflamatòria és una condició que implica inflamació d'una o ambdues articulacions sacroilíaques, les quals connecten la columna vertebral amb la pelvis. Aquesta condició pot causar dolor i rigidesa a la regió lumbar, glutis i cuixes. La sacroileitis pot ser causada per una varietat de trastorns inflamatoris, incloent les espondiloartropaties.

La sacroileitis pot ser difícil de diagnosticar, ja que els seus símptomes poden assemblar-se als altres trastorns de l'esquena baixa. Alguns dels procediments i proves que poden ajudar al diagnòstic inclouen:

Examen físic: El metge pot fer una sèrie de maniobres físiques per avaluar el dolor i determinar la font.

Proves d'imatge: Les radiografies, el ressò magnètic (MRI) i la tomografia computaritzada (CT) poden ajudar a visualitzar les articulacions sacroilíaques i detectar signes d'inflamació o dany.

Anàlisi de sang: Les proves de sang poden ajudar a identificar marcadors d'inflamació i també poden ser útils per descartar altres condicions.

Injecció a l'articulació sacroilíaca: Si la injecció d'un anestèsic a l'articulació sacroilíaca alleuja el dolor, pot ser un indicatiu de sacroileitis.

El tractament de la sacroileitis generalment implica una combinació de medicació i fisioteràpia.

Els medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINEs) com l'ibuprofè poden ser utilitzats per reduir la inflamació i alleujar el dolor. Si els AINEs no són suficients, es poden prescriure medicaments més forts, com ara els corticosteroides o els medicaments antireumàtics modificadors de la malaltia biològics.

Un fisioterapeuta pot ensenyar exercicis d'enfortiment i estirament per mantenir la flexibilitat i rang de moviment, cosa que pot ajudar a alleujar el dolor i la rigidesa.

És important recordar que cada cas és únic i que el pla de tractament ha de ser personalitzat per a cada pacient.