

Centro Médico Teknones/red-centros/centro-medico-teknon
La isquèmia crònica de les cames es produeix quan les artèries que porten la sang als membres inferiors s’estrenyen o es bloquegen a causa de l’acumulació de plaques de greix (aterosclerosi). Això fa que els músculs i els teixits no rebin prou oxigen. Els símptomes més freqüents són el dolor en caminar que millora amb el repòs (claudicació intermitent), la sensació de fred als peus, les ferides que no cicatritzen i, fins i tot, el risc de gangrena en casos greus.
Mesures generals i canvis d’estil de vida
El tractament comença amb mesures per millorar la circulació i frenar l’evolució de la malaltia:
- Deixar de fumar: el tabac és el principal factor de risc.
- Exercici supervisat: caminar de manera regular, en programes guiats, ajuda que els músculs aprofitin millor l’oxigen i millora la capacitat de caminar sense dolor.
- Alimentació saludable i control del colesterol, la glucosa i la pressió arterial.
Tractament mèdic
S’utilitzen medicaments que ajuden a reduir les complicacions i els símptomes:
- Antiagregants (com l’aspirina o el clopidogrel) per prevenir la formació de coàguls.
- Estatines per controlar el colesterol i estabilitzar les plaques a les artèries.
- En alguns casos, medicaments que milloren la circulació per alleujar el dolor en caminar.
Tractaments de revascularització
Quan els símptomes són molt limitants o hi ha risc de pèrdua de l’extremitat, es recorre a procediments per restaurar el flux sanguini:
- Angioplàstia amb o sense stent: mitjançant un catèter es dilata l’artèria bloquejada (Fig. 1). Si això no és suficient per mantenir el vas obert, s’hi col·loca un petit dispositiu metàl·lic (stent) que el manté obert.

Fig.1. A: Angioplàstia amb catèter baló (fletxes blanques sòlides) d’un vas distal de la cama oclòs. B: resultat final amb el vas reobert (fletxes blanques buides).
- Cirurgia de bypass: s’utilitza un empelt (vena pròpia del pacient o un conducte artificial) per desviar la sang i superar l’obstrucció (Fig. 2)

Fig. 2: Bypass distal a nivell del turmell, amb vena safena del mateix pacient (fletxes blanques).
Conclusió
Actualment, el tractament de la isquèmia crònica de les cames combina canvis d’estil de vida, fàrmacs i, quan cal, tècniques de revascularització. El diagnòstic precoç i la prevenció són fonamentals per evitar complicacions greus, com l’amputació. Caminar, cuidar l’alimentació i abandonar el tabac són tan importants com les intervencions mèdiques o quirúrgiques.


































