L'artrosi d'espatlla és una malaltia degenerativa crònica que afecta l'articulació de l'espatlla. L'artrosi d'espatlla pot tenir diverses causes, entre les quals s'hi inclouen:

• Desgast natural: Amb l'envelliment, el cartílag de l'articulació de l'espatlla es pot desgastar gradualment, cosa que contribueix al desenvolupament de l'artrosi.
• Lesions prèvies: Lesions a l'espatlla, com ara fractures, dislocacions o lesions dels tendons, poden augmentar el risc d'artrosi en el futur.
• Sobrecàrrega i ús excessiu: activitats repetitives o l'ús excessiu de l'espatlla en activitats laborals o esportives poden desencadenar el desgast articular i l'artrosi.

Diagnòstic:

El diagnòstic de l'artrosi d'espatlla implica una completa avaluació clínica i proves de diagnòstic. Els mètodes següents s'utilitzen amb freqüència:

• Història clínica: El metge recopila informació sobre els símptomes, com dolor, rigidesa i pèrdua de funció a l'espatlla, així com antecedents mèdics i lesions prèvies a l'espatlla.
• Examen físic: Es fa un examen físic per avaluar la mobilitat de l'espatlla, la presència de dolor i crepitació, i per cercar signes d'inflamació.
• Radiografies: Les radiografies de l'espatlla poden mostrar signes d'artrosi, com estrenyiment de l'espai articular, osteòfits i deformitat articular.
• Ecografia: L'ecografia pot ser útil en la detecció i diagnòstic inicial de l'artrosi d'espatlla. Permet visualitzar els canvis en les estructures articulars, com l'estrenyiment de l'espai articular, els osteòfits (esperons ossis) i els dipòsits de calci, ia avaluar la presència d'inflamació a l'articulació de l'espatlla.
• Ressonància magnètica (RM): En alguns casos, es pot sol·licitar una RM per obtenir imatges més detallades de l'articulació i avaluar la integritat dels teixits, com ara el cartílag i els tendons.

Subtipus:

• Artrosi primària: És la forma més comuna d'artrosi d'espatlla i es presenta sense una causa identificable específica, generalment relacionada amb l'envelliment i desgast natural de l'articulació.
• Artrosi secundària: Es desenvolupa com a resultat d'una lesió prèvia, com ara fractures, dislocacions o lesions dels tendons.

Tractament:

El tractament de l'artrosi d'espatlla té com a objectiu alleujar els símptomes, millorar-ne la funció i alentir la progressió de la malaltia.

• Maneig conservador.
• Teràpia física: Els exercicis d'enfortiment i estirament poden ajudar a mantenir la mobilitat i enfortir els músculs al voltant de l'espatlla.
• Medicaments: Els analgèsics, com el paracetamol, poden ajudar a alleujar el dolor. En alguns casos, es poden receptar medicaments antiinflamatoris no esteroides (AINE) per reduir el dolor i la inflamació.
• Infiltracions intraarticulars: Es poden realitzar infiltracions amb corticosteroides a l'articulació de l'espatlla per reduir la inflamació i alleujar el dolor.
• Teràpia amb viscosuplementació: En alguns casos, es pot utilitzar la injecció d'àcid hialurònic a l'articulació de l'espatlla per millorar la lubricació i reduir la fricció, cosa que pot alleujar els símptomes.

Cirurgia:

• Artroscòpia: S'utilitza una petita càmera i eines quirúrgiques per netejar i reparar els teixits danyats a l'espatlla.
• Artroplàstia d'espatlla parcial o total: En casos greus d'artrosi d'espatlla pot ser necessària la substitució parcial o total de l'articulació de l'espatlla mitjançant pròtesis.