Síndrome del túnel carpià

La síndrome del túnel carpià (STC) és una entitat mèdica comuna caracteritzada per la compressió del nervi mitjà a nivell del canell, a l'àrea coneguda com el túnel carpià. Aquesta condició pot provocar una sèrie de símptomes, com dolor, entumiment, formigueig i debilitat a la mà i els dits.

El diagnòstic de la síndrome del túnel implica una avaluació integral de la història clínica, l'examen físic i sovint proves de diagnòstic específiques. Tot seguit, es detalla cadascun d'aquests aspectes:

L'avaluació comença amb una història clínica completa, en què el metge recopila informació sobre els símptomes, la durada, la gravetat i qualsevol factor desencadenant. També s'investiga l'ocupació i les activitats del pacient, ja que certs treballs i moviments repetitius poden augmentar el risc de desenvolupar síndrome del túnel.

El metge durà a terme un examen físic detallat de la mà i el canell afectats. Això pot incloure proves per avaluar la sensibilitat, la força muscular i la capacitat de moviment. Durant l'examen, el metge pot fer maniobres específiques, com ara la prova de Phalen o la prova de Tinel, per provocar o reproduir els símptomes característics de la síndrome del túnel.

confirmar el diagnòstic i determinar la gravetat de l'afecció, es poden fer proves de conducció nerviosa. L'electromiografia (EMG) i la velocitat de conducció nerviosa són proves comunes que mesuren la velocitat i l'eficàcia de la transmissió dels senyals nerviosos a través del nervi mitjà. Aquestes proves poden ajudar a localitzar la ubicació i la severitat de la compressió del nervi.

En alguns casos, es poden fer estudis d'imatges, com ara una ecografia o una ressonància magnética, per avaluar l'anatomia del canell i descartar altres causes dels símptomes.

La síndrome del túnel pot presentar una varietat de fenotips o manifestacions clíniques, que varien en termes de gravetat i de durada dels símptomes. Els fenotips comuns de la síndrome del túnel inclouen:

  • Forma Lleu: En casos lleus, els pacients poden experimentar símptomes ocasionals, com formigueig o entumiment a la mà o els dits. Aquests símptomes solen ser intermitents i poden alleujar-se amb el repòs.
  • Forma moderada: En casos moderats, els símptomes solen ser més freqüents i persistents. Els pacients poden experimentar dolor, formigueig i debilitat a la mà, cosa que pot afectar les seves activitats diàries i el son.
  • Forma greu: Els casos greus de síndrome del túnel poden involucrar símptomes intensos i constants. Els pacients poden experimentar debilitat significativa a la mà, pèrdua de destresa i atròfia muscular. La qualitat de vida es veu greument afectada en aquestes situacions.

És important destacar que la síndrome del túnel és una afecció progressiva, i els símptomes poden empitjorar amb el temps si no es tracten adequadament.


Tractament Mèdic:

El tractament mèdic de la síndrome del túnel es basa en la gravetat dels símptomes i pot incloure diverses estratègies:

  • Modificacions a l'Estil de Vida: En casos lleus, es poden recomanar canvis en l'estil de vida i ajustaments ergonòmics per reduir la tensió al canell i el nervi mitjà.
  • La fisioteràpia pot ser beneficiosa per millorar la força muscular, la mobilitat i la postura. Els terapeutes poden proporcionar exercicis específics d'estirament i enfortiment.
  • Per alleujar el dolor i la inflamació associats amb la síndrome del túnel, es poden fer servir medicaments com els antiinflamatoris no esteroides (AINEs) i, en alguns casos, corticosteroides orals o injectats.

Les injeccions de corticosteroides directament al túnel carpià poden proporcionar alleugeriment temporal dels símptomes en reduir la inflamació.

Els terapeutes ocupacionals poden ensenyar tècniques de conservació d'energia i estratègies per realitzar activitats quotidianes amb menys tensió al canell.


Tractament Quirúrgic:

Quan els tractaments conservadors no alleugen els símptomes o quan la síndrome del túnel és greu, la cirurgia d'alliberament del túnel carpià es considera un enfocament efectiu

Cirurgia d'Alliberament del Túnel Carpià: L'alliberament del túnel carpià és un procediment quirúrgic comunament utilitzat. Durant la cirurgia, el cirurgià talla el lligament transvers carpal que exerceix pressió sobre el nervi mitjà. Això alleuja la compressió i permet que el nervi es recuperi.


El pronòstic després del tractament de l'STC varia segons la gravetat de l'afecció i la promptitud amb què s'hagi tractat. En general:


La majoria dels pacients experimenta una millora significativa en els símptomes després de la cirurgia dalliberament del túnel carpià.

L'èxit del tractament conservador depèn de la gravetat de l'afecció i de la resposta individual del pacient a les teràpies.

La detecció primerenca i el tractament oportú són fonamentals per prevenir danys a llarg termini al nervi mitjà i millorar la qualitat de vida del pacient.