La síndrome del túnel cubital és una afecció mèdica que afecta el nervi cubital a mesura que travessa el túnel cubital al colze. També es coneix com a neuropatia del nervi cubital i és una de les neuropaties per atrapament més comuns.

La diagnosi de la síndrome del túnel cubital comença amb una història clínica detallada i un examen físic realitzat per un metge. Alguns dels símptomes comuns que poden suggerir la presència d'aquesta afecció inclouen:

• Els pacients amb síndrome del túnel cubital sovint experimenten dolor i entumiment al colze ia la part interna de la mà, especialment als dits petit i anul·lar.
• La debilitat dels músculs de la mà i els dits, en particular, pot ser un símptoma important. Això pot manifestar-se com a dificultat per agafar objectes petits o realitzar activitats que requereixin força a la mà.
• Els pacients poden sentir formigueig o una sensació de "agulles i agulles" a la mà afectada, especialment als dits petit i anul·lar.

En casos més avançats, es pot desenvolupar atròfia muscular a la mà a causa de la debilitat persistent.

Els símptomes sovint empitjoren quan el colze està doblegat per un període prolongat o quan s'aplica pressió sobre el nervi cubital al colze.

Per confirmar el diagnòstic i avaluar la gravetat de l'afecció, es poden fer proves complementàries, com ara estudis de conducció nerviosa i electromiografia. Aquestes proves ajuden a determinar la velocitat de conducció del nervi i la funció dels músculs, cosa que proporciona informació valuosa per al diagnòstic i el seguiment del tractament.

Fenotips:

La síndrome del túnel cubital pot presentar diferents fenotips o patrons de presentació segons la gravetat i la causa subjacent. Els fenotips comuns inclouen:

• Síndrome de compressió simple: En aquest fenotip, la causa principal és la compressió del nervi cubital al colze a causa de la posició prolongada del braç doblegat. És comú en persones que treballen en ocupacions que requereixen recolzar el colze en una superfície dura durant llargs períodes.
• Síndrome de compressió intermitent: En aquest cas, els símptomes poden aparèixer i desaparèixer, sovint relacionats amb activitats que involucren flexió repetitiva del colze.
• Síndrome de subluxació o luxació del nervi cubital: En alguns pacients, el nervi cubital pot subluxar-se o lliscar fora de la seva posició normal al colze, cosa que agreuja els símptomes.
• Síndrome de compressió greu: En casos greus, la compressió constant del nervi cubital pot causar dany permanent, inclosa l'atròfia muscular i la debilitat significativa a la mà.

El fenotip i la gravetat de lafecció influeixen en les opcions de tractament i el pronòstic.

Tractament:

El tractament de la síndrome del túnel cubital es basa en la gravetat de l'afecció i les manifestacions clíniques. Algunes de les opcions de tractament inclouen:

En casos lleus o primerencs, el tractament conservador pot ser suficient. Això pot incloure la modificació de les activitats que desencadenen els símptomes, lús de fèrules nocturnes per mantenir el colze en una posició recta i la fisioteràpia per enfortir els músculs i millorar la mobilitat del colze.

En alguns casos, es poden administrar injeccions de corticosteroides a l'àrea afectada per reduir la inflamació i alleujar els símptomes.

Quan el tractament conservador no és efectiu o quan hi ha dany greu al nervi cubital, la cirurgia pot ser necessària. La cirurgia pot implicar l'alliberament del nervi cubital o la transposició del nervi a una posició menys vulnerable al colze. El tipus de cirurgia dependrà de la causa subjacent i de la gravetat de l'afecció.

Després de la cirurgia, la rehabilitació és essencial per restaurar la força i la funció de la mà i el colze. Això pot incloure exercicis de fisioteràpia i seguiment mèdic regular.