Saltar al contingut

Reumatología.jpg
Consultori
Dr. Francisco Castro DominguezDr. Francisco Castro Dominguez
Castro Domínguez FranciscoReumatologia
Quin és el paper dels anàlegs de GLP1 al tractament de l'obesitat?

Els anàlegs de GLP-1 (pèptid similar al glucagó tipus 1) tenen un paper important en el tractament de l'obesitat en ajudar les persones a perdre pes i millorar-ne la salut metabòlica.

Alguns dels anàlegs de GLP-1 més comuns són:

Liraglutida (Victoza, Saxenda):

Liraglutida s'utilitza en el tractament de l'obesitat en adults amb un índex de massa corporal (IMC) igual o més gran de 30, o en adults amb un IMC igual o més gran de 27 que tenen almenys una afecció relacionada amb el pes, com la diabetis tipus 2 o la hipertensió arterial. Augmenta la sensació de sacietat, redueix la gana i retarda el buidatge gàstric, cosa que porta a la pèrdua de pes.

Dulaglutida (Trulicity):

Igual que la liraglutida, la dulaglutida s'utilitza en el tractament de l'obesitat en adults amb un IMC igual o més gran de 30, o en adults amb un IMC igual o més gran de 27 que tenen almenys una comorbilitat relacionada amb el pes. Ajuda a reduir la gana i promou la pèrdua de pes.

Semaglutida (Ozempic, Wegovy):

Semaglutida s'utilitza en el tractament de l'obesitat en adults amb un IMC igual o més gran que 30. Igual que altres anàlegs de GLP-1, redueix la gana, retarda el buidatge gàstric i promou la pèrdua de pes.


Aquests anàlegs de GLP-1 s'administren mitjançant injeccions subcutànies i s'utilitzen generalment com a part d'un enfocament integral per al tractament de l'obesitat, que inclou canvis en la dieta, augment de l'activitat física i assessorament sobre l'estil de vida. A més del seu efecte en la pèrdua de pes, aquests medicaments també poden millorar la sensibilitat a la insulina i els nivells de sucre a la sang, cosa que pot ser beneficiós per a les persones amb diabetis tipus 2 o prediabetis.

És important destacar que l'ús d'anàlegs de GLP-1 ha de ser supervisat per un professional de la salut, i la decisió de prescriure'ls s'ha de basar en l'avaluació individual de cada pacient, considerant-ne els riscos i els beneficis. També poden tenir efectes secundaris, com ara nàusees i diarrea, que han de ser discutits amb el metge.

Demanar cita