Quines són les causes més comunes de pèrdua recurrent d'embarassos a causa de malalties autoimmunes subjacents no diagnosticades?

La pèrdua recurrent de l'embaràs fa referència a l'ocurrència de dos o més avortaments espontanis consecutius abans de la setmana 20 de gestació. Si bé la majoria de les pèrdues d'embarassos es deuen a anomalies genètiques al fetus, en alguns casos els factors autoimmunes poden contribuir a la pèrdua recurrent d'embarassos.


Factors autoimmunes:

La síndrome antifosfolípida és una afecció autoimmune en què el sistema immunològic produeix per error anticossos contra certes proteïnes a la sang. Aquests anticossos poden interferir amb la coagulació de la sang i provocar avortaments espontanis en afectar el flux sanguini a la placenta.

La malaltia indiferenciada del teixit connectiu és un grup de malalties autoimmunes heterogènies caracteritzades per la presència d'almenys un símptoma de malaltia del teixit connectiu acompanyat d'una prova positiva per a l'anticòs antinuclear (ANA) i generalment altres anticossos específics. És la malaltia autoimmune més comú en dones embarassades, amb una prevalença de fins al 2,5%. En dones embarassades amb malaltia indiferenciada del teixit connectiu, hi pot haver més risc d'avortament espontani i altres complicacions.

El lupus eritematós sistèmic és una malaltia autoimmune sistèmica que pot afectar diversos òrgans, inclosos els ronyons i el sistema cardiovascular, acompanyada d'una prova positiva d'anticossos antinuclears (ANA). En dones embarassades amb lupus, hi pot haver més risc d'avortament espontani i altres complicacions.

Autoimmunitat tiroïdal: afeccions com la tiroïditis de Hashimoto o la malaltia de Graves, en què el sistema immunològic ataca la glàndula tiroide, poden estar associades amb un major risc de pèrdua recurrent de l'embaràs.


Diagnòstic:

Proves d'anticossos antifosfolípids Les anàlisis de sang inclouen anticoagulant lúpic, anticossos anticardiolipina i anticossos anti-beta-2-glicoproteïna I.

Les proves de lupus i malaltia indiferenciada del teixit connectiu inclouen anàlisis de sang per a anticossos específics, com anticossos antinuclears (ANA), anti-ADN bicatenari (anti-dsDNA), anticossos Anti-Ro, anti-La i anti-RNP, entre d'altres , depenent de símptomes del pacient i història clínica.

Les proves de funció tiroïdal inclouen els nivells d'hormona tiroïdal i la presència d'anticossos tiroïdals.


Tractament:

A les persones amb síndrome antifosfolípids se'ls poden receptar medicaments anticoagulants o antiagregants per prevenir els coàguls sanguinis i millorar els resultats de l'embaràs.

En casos d'afeccions autoimmunes com ara lupus o malaltia indiferenciada del teixit connectiu, es poden considerar medicaments per suprimir el sistema immunològic per reduir el risc d'avortament espontani.

Per a les persones amb autoimmunitat tiroïdal i funció tiroïdal anormal, es pot recomanar la teràpia de reemplaçament d'hormona tiroïdal per assolir nivells òptims de tiroide.

Les dones amb pèrdues gestacionals recurrents relacionades amb malalties autoimmunes sovint requereixen un seguiment estret durant l'embaràs, fet que implica controls periòdics i atenció especialitzada.


Pronòstic:

Amb un maneig i tractament adequats, moltes dones amb pèrdues recurrents d'embarassos relacionades amb malalties autoimmunes poden tenir embarassos exitosos.

El pronòstic pot variar segons l'afecció autoimmune específica, la gravetat i la resposta al tractament.


Atenció multidisciplinària:

El tractament sovint implica la col·laboració entre obstetres, reumatòlegs (per a malalties autoimmunes), hematòlegs (per a teràpia anticoagulant) i endocrinòlegs (per a trastorns de la tiroide).