Problemes relacionats amb la sexualitat
La sexualitat és una esfera de la vida molt important per a un ampli percentatge de persones, encara que no per a totes. Segons diversos estudis, el percentatge de persones per els qui l'activitat sexual és "gens o poc important" va del 17 al 42% en les dones i del 12 al 23% en els homes. Encara que considerem que la sexualitat ha de formar part d'una vida saludable, també és cert que sempre ha de ser una opció escollida lliurement, mai una obligació.
En qualsevol cas, la sexualitat és un àrea en la qual s'entrecreuen factors biològics, psicològics i socials i que afecta de forma directa a aspectes emocionals i relacionals de l'individu. No és fàcil trobar un equilibri en tots aquests aspectes i, per això, la sexualitat pot ser una font de conflictes i problemes, tant a nivell individual com de parella.
Els problemes més freqüents són les anomenades "disfuncions sexuals", trastorns que afecten a les diferents fases de la resposta sexual. Hem de tenir en compte que la classificació de les disfuncions sexuals es troba molt condicionada per les expectatives socials i culturals. El que avui en la nostra societat es considera un trastorn, no ho ha estat en altres èpoques o no ho és en altres cultures i el mateix passa amb el que actualment considerem "normal": no ho ha estat o no ho és en uns altres temps o societats.
Segons el nostre model sexual actual, les disfuncions sexuals més habituals són les següents:
  • Trastorns del desig sexual, que poden afectar tant a homes com a dones.
  • Disfuncions en l'erecció i en l'ejaculació, que pot ser massa ràpida, massa lenta o impossible d'aconseguir, en el cas dels homes.
  • Dificultats en l'excitació, a aconseguir l'orgasme o problemes en la mecànica coital, bé per dolor (disparèunia) o per impossibilitat de dur a terme la penetració (vaginisme), en el cas de les dones.
  • Altres problemes comuns que afecten a la sexualitat són l'aversió al sexe i, en el pol oposat, l'addicció al sexe.
Hem d'assenyalar que molts dels problemes sexuals que es consulten no són veritables disfuncions, sinó diferències mal portades entre els dos membres de la parella. El cas més paradigmàtic, en aquest sentit, són les diferències de desig. Però també poden sorgir problemes quan hi ha diferències en el temps o la forma d'excitació o en el temps a aconseguir l'orgasme. La fisiologia sexual és molt diferent entre individus i posseeix una característica essencial: no es pot controlar voluntàriament. Pot ocórrer que els canvis que demanda la parella no puguin ser atesos i s'acabi generant un conflicte molt més gran que el que significava el problema inicial.
Per això recomanem que, davant el més mínim malestar o quan existeixen dubtes sobre el funcionament sexual propi o de la parella, es consulti amb un professional. També en salut sexual, val més prevenir