Síndrome de Behçet

La síndrome de Behçet és una malaltia inflamatòria crònica que es caracteritza per la presència d'úlceres bucals, lesions a la pell i als ulls, i altres manifestacions sistèmiques.


Etiopatogènia:

L'etiologia de la síndrome de Behçet no està completament compresa, però es creu que és una combinació de factors genètics i ambientals. S'ha identificat una forta associació amb l'antigen HLA-B51 i altres al·lels HLA, cosa que suggereix una base genètica per a la malaltia. A més a més, s'ha suggerit que infeccions virals i bacterianes poden desencadenar la resposta inflamatòria que caracteritza la malaltia.


Diagnòstic:

El diagnòstic de la síndrome de Behçet es basa en la presència d'una combinació de símptomes clínics, que inclouen úlceres orals recurrents, lesions a la pell, inflamació ocular i altres símptomes sistèmics. No hi ha una prova específica per al diagnòstic de la malaltia, però els criteris diagnòstics establerts per la Societat Internacional d'Estudi de la Síndrome de Behçet poden ser útils a l'avaluació dels pacients.


Tractament:

El tractament de la síndrome de Behçet se centra en el control de la inflamació i la prevenció de complicacions. Els corticosteroides i els immunosupressors són els tractaments de primera línia per a la malaltia activa. Els agents biològics, com ara l'infliximab i l'adalimumab, també s'han utilitzat en pacients refractaris a altres tractaments. En el cas de lesions oculars greus, poden ser necessàries injeccions intravítries de corticosteroides. A més, es pot recomanar teràpia amb colchicina per reduir la freqüència i la durada dels brots d'úlceres bucals. L'atenció integral del pacient amb síndrome de Behçet ha d'incloure un enfocament multidisciplinari amb la participació de reumatòlegs, oftalmòlegs i dermatòlegs, entre d'altres especialistes segons les manifestacions de la malaltia.