La síndrome d'hipermobilitat articular (SHA) és una condició en què les articulacions del cos es poden moure més enllà dels límits normals a causa d'una laxitud excessiva dels lligaments i els músculs que envolten l'articulació. La prevalença del SHA varia segons la població estudiada, però s‟estima que afecta entre el 10% i el 25% de la població general.

L'etiopatogènia de la síndrome d'hipermobilitat articular és deguda a una combinació de factors genètics i ambientals. S'han identificat diverses mutacions en gens relacionats amb la síntesi i l'estructura del col·lagen, com el col·lagen tipus V, que poden predisposar a la hipermobilitat articular. A més, s'ha observat una freqüència més gran de SHA en persones amb trastorns d'ansietat, depressió i trastorns de l'espectre autista.

El diagnòstic de síndrome d'hipermobilitat articular es basa en una combinació de criteris clínics, com la presència d'hipermobilitat articular a diverses articulacions i l'absència de signes d'inflamació articular. També es poden fer proves complementàries, com l'avaluació de la força muscular i l'estabilitat articular, així com estudis genètics en casos seleccionats.

El tractament de la síndrome d'hipermobilitat articular s'enfoca a alleujar els símptomes i prevenir complicacions. Es recomana fer exercicis físics per enfortir els músculs i millorar l'estabilitat articular. A més, es poden utilitzar dispositius ortopèdics, com fèrules o suports, per ajudar a reduir la hipermobilitat a les articulacions afectades. En casos de dolor crònic, es poden prescriure analgèsics o fisioteràpia per alleujar els símptomes.