Miringoplastia

La miringoplastia consiste en reconstruir mediante un injerto, la membrana timpánica perforada. Una vez anestesiada la membrana con un anestésico de contacto el cirujano cortará la superficie con un instrumento adecuado que estimulará la curación de la perforación, y en muchos casos, el tímpano se cerrará. Al mismo tiempo el cirujano colocará una tira en forma de pequeño cilindrode un papel especial en la superficie exterior de la membrana, que hará de matriz que permitirá que la piel crezca por debajo de la membrana. Las perforaciones no siempre se curan con estas técnicas. A veces es necesario aplicar microcirugía para cerrar la perforación. Este tipo de cirugía se llama timpanoplastia. A menudo se realiza ambulatoriamente y permite irse a casa el mismo día de la intervención.

Las perforaciones que hace tiempo que se han producido pueden complicarse con sordera o pérdida auditiva. Las infecciones yla erosión de los huesecillos que rompen la cadena osicular del oído medio, producen la sordera. Una audiometría nos determinará el grado de pérdida. Si no se ha producido la curación y la audición mejora después de la colocación de un injerto, nos indicará que la cadena osicular está intacta. La reconstrucción de la membrana timpánica será el procedimiento curativo, en este caso. A pesar de ello, cuando hay una sordera de hace tiempo y no mejora con el injerto, es muy probable que los huesecillos hayan sido dañados. También, en algunos casos, la perforación es tan grande que no puede ser reparada. En esta situación, y antes de la intervención no hay forma de determinar el estado de la cadena ósea.

Una infección muy activa que no se puede resolver con las técnicas habituales, puede indicar una infección de la apófisis mastoidea. La apófisis mastoidea es el hueso duro que se encuentra detrás del pabellón de la oreja y se nota si lo oprimimos. Dentro de este hueso hay un espacio lleno de aire llamado cavidad mastoidea. Este espacio de aire conecta con el oído medio que también está lleno de aire. Las infecciones del oído medio pueden pasar a la cavidad mastoidea causando serias infecciones llamadas mastoiditis. Puede ser necesario un escáner para evaluar esta posibilidad adicional.

Timpanoplàstia

La cirurgia per reconstruir la membrana timpànica s'anomena timpanoplàstia del tipus I (miringoplàstia). Aquesta cirurgia es pot practicar amb anestèsia general o amb anestèsia local. Molts pacients prefereixen estar desperts mentre es fa aquesta intervenció. En petites perforacions es pot practicar amb anestèsia local i sedació. Normalment es practica una petita incisió dintre del conducte auditiu i s'intervé el timpà amb l'ajut d'un microscopi. Si la perforació és molt gran o no està a l'abast del cirurgià pot ser necessari practicar una incisió des de l'exterior. En aquest cas, l'accés des de l'exterior permet al cirurgià revisar l'estat de la cadena ossicular. En aquesta situació, i abans de la intervenció no hi ha forma de determinar l'estat de la cadena òssia.

Una infecció molt activa que no es pot resoldre amb les tècniques habituals, pot indicar una infecció de l'apòfisi mastoide. L'apòfisi mastoide és l'os dur que es troba darrera del pavelló de l'orella i es nota si el premem. Dintre d'aquest os hi ha un espai ple d'aire anomenada cavitat mastoide. Aquest espai d'aire connecta amb l'orella mitjana que també està plena d'aire. Les infeccions de l'orella mitjana poden passar a la cavitat mastoide causant serioses El teixit per reparar el timpà s'extreu de la mateixa orella. Una petita quantitat de Gelfoam es col·locarà dintre i fora de l'orella.

Al cap de 2 o 3 hores, el pacient ja pot marxar a casa, segons el tipus de cirurgia que se li hagi practicat.

Al cap d'un mes, el gelfoam s'haurà dissolt i caldrà revisar l'estat de la intervenció. Cal evitar l'entrada d'aigua a l'orella així com sonar-se. Si es pateix algun refredat o alguna al·lèrgia el seu metge li receptarà algun descongestionant i també antibiòtics.

Els infants poden tornar a l'escola en 1 o 2 dies. Generalment, l'activitat escolar serà menor i no es podran practicar esports fins a un mes després de la intervenció.

L'èxit de la intervenció de timpanoplàstia es dóna en un 90% dels casos, millorant l'audició a partir de dos mesos després de la intervenció. Un fracàs pot ocórrer si hi ha una infecció immediatament després de la intervenció, si penetra aigua dins del conducte auditiu, o per un desplaçament de les estructures després de la cirurgia. Després de 3 o 4 mesos el pacient ja es pot tornar a banyar normalment. Poden presentar-se acúfens i sorolls com a resultat de la perforació. Normalment, aquestes sensacions desapareixen amb el tancament del timpà, i també millora el nivell d'audició. Malgrat tot, és difícil de predir si els acúfens se seguiran sentint o no.

Timpanoplàstia amb reconstrucció ossicular

Si els ossets estan desgastats, la reconstrucció ossicular pot ser necessària al mateix temps que es fa la timpanoplàstia. En alguns casos la necessitat es pot determinar abans de la intervenció, però en la majoria dels casos es veu la necessitat al mateix temps que es té l'orella oberta i s'examina al microscopi. És llavors, quan el cirurgià determinarà si la reconstrucció de la cadena ossicular es farà al mateix temps que la reconstrucció del timpà. Hi ha diverses opcions. Si el desgast és petit es pot resoldre inserint una petita porció de d'os o cartílag del mateix pacient. Si el desgast és important es pot treure l'os i modelar-lo (com si fos una pròtesi dental), per tal de restaurar la connexió entre els ossets. Una pròtesi artificial també pot resoldre aquest problema. De fet, l'estructura de l'os artificial permet ser integrat i assimilat completament en l'orella mitjana. Les tècniques de construcció actuals d'aquestes pròtesis ossiculars, han reduït molt el rebuig.