Osteoporosi

L'osteoporosi és una malaltia òssia comuna en què els ossos es debiliten i es tornen més propensos a fractures.


Diagnòstic:

El diagnòstic d'osteoporosi es fa mitjançant el mesurament de la densitat mineral òssia (DMO) mitjançant una prova de densitometria òssia (DXA). La DXA mesura la DMO a la columna lumbar i el maluc, i s'utilitza per determinar si la persona té una densitat mineral òssia per sota de la mitjana per a la seva edat i sexe. A més de la DXA, es poden realitzar proves de sang per mesurar els nivells de calci, fòsfor i vitamina D al cos.


Fenotips:

L'osteoporosi es pot presentar en diferents fenotips, que es diferencien per les causes subjacents i les àrees del cos que es veuen afectades. Alguns dels fenotips més comuns inclouen:

Osteoporosi postmenopàusica: és la forma més comuna d'osteoporosi i ocorre després de la menopausa en dones a causa de la disminució dels nivells d'estrogen.

Osteoporosi secundària: es produeix com a resultat d'una altra malaltia o tractament mèdic, com ara la malaltia renal crònica, l'artritis reumatoide, l'anorèxia o l'ús prolongat de certs medicaments com els corticosteroides.

Osteoporosi relacionada amb l'edat: es produeix en homes i dones a mesura que envelleixen i el cos perd gradualment la capacitat d'absorbir i mantenir la densitat mineral òssia.

El tractament farmacològic de l'osteoporosi té com a objectiu reduir el risc de fractures òssies i millorar-ne la densitat mineral òssia.

Les principals opcions de tractament farmacològic per a l'osteoporosi actualment són:

Els bifosfonats són medicaments que es fan servir per inhibir la reabsorció òssia i augmentar la densitat mineral òssia. Els bifosfonats s'administren per via oral o intravenosa i es poden prendre setmanalment, mensualment o cada tres mesos. Alguns exemples de bifosfonats inclouen alendronat, risedronat, ibandronat i zoledronat. Els efectes secundaris més comuns dels bifosfonats inclouen mal d'estómac, nàusees, mal de cap i dolor muscular.

Els moduladors selectius del receptor d'estrogen (SERM) són medicaments que imiten l'acció de l'estrogen al cos i ajuden a prevenir la pèrdua d'os. Els SERMS s'administren per via oral i es poden prendre diàriament. Un exemple de SERM és el raloxifè. Els efectes secundaris més comuns dels SERMs inclouen sufocacions i rampes a les cames.

La teràpia hormonal es pot considerar en dones que han passat per la menopausa i s'administra per augmentar els nivells d'estrogen al cos. La teràpia hormonal pot ajudar a prevenir la pèrdua de pinyol i reduir el risc de fractures. No obstant això, la teràpia hormonal també té riscos, com un risc més gran de coàguls sanguinis i càncer de mama. Per tant, la teràpia hormonal només es recomana per a dones amb símptomes moderats a greus de la menopausa i que tenen un risc baix de complicacions.

El denosumab és un anticòs monoclonal humà que s'administra per injecció subcutània cada sis mesos autoritzat per al tractament de l'osteoporosi en dones postmenopàusiques i en homes amb risc elevat de fractures; per al tractament de la pèrdua òssia associada amb la supressió hormonal en homes amb càncer de pròstata amb risc elevat de fractures; i per al tractament de la pèrdua òssia associada amb el tractament sistèmic a llarg termini amb glucocorticoides en adults amb risc elevat de fractures.

La teriparatida és un medicament que s'administra per injecció subcutània diària i ajuda a estimular la formació de pinyol nou. Teriparatida es fa servir en pacients amb osteoporosi greu i un alt risc de fractures.

Des del 2019 Romosozumab està disponible a Europa i està actualment aprovat per al tractament de l'osteoporosi postmenopàusica greu amb alt risc de fractures.