Colomé Calafí Maria
Actualment disposem d'un ampli ventall de proves tecnològiques avaçades per diagnosticar diferents patologies.
- Videoestroboscòpia
La videoestroboscòpia és el mètode basic per a explorar el funcionament de la laringe. Utilitzem un estroboscopi que és, a la vegada, la font de llum freda i la font de llum estroboscòpica, un endoscopi rígid que dóna una imatge gran i precisa i una videocamera que enregistra les imatges en un magnetoscopi que permet visualitzar en detall i en alta qualitat totes les imatges. Una impressora d'alta resolució permet imprimir les fotografies de la laringe fetes amb llum estroboscòpica.
Les imatges obtingudes són interpretades per estudiar:
- La simetria
- La periodicitat
- L'amplitut vibratòria
- L'ondulació mucosa
- El tancament glòtic
- La rigidesa
Estudi del balanç vocal
Per estudiar el balanç vocal enregistrem la veu en lectura, paraula espontània i un breu fragment de cant, abans i després del tractament. El pas instantani d'una pista a l'altra permet fer comparacions abans i després del tractament. Aquesta avaluació permet determinar el timbre en funció de quatre criteris: aspecte velat, ronc, forçat i presència de desonoritzacions. La mesura del quocient fonatori (C.V./T.M.P.) dóna una mesura vàlida del cabal d'aire glòtic. Determinem la freqüència fonamental i les variacions durant la lectura amb l'ajut d'un analitzador de freqüències, i també mesurem la intensitat mitjana durant la lectura amb l'ajut d'un sonòmetre.
- Anàlisi acústica de la veu
És un examen funcional en el que mesurem els paràmetres acústics i els relacionem amb el comportament vocal. Per mitjà programes informàtics, analitzem mostres de la veu parlada i cantada per obtenir gràfiques amb 18 paràmetres diferents de la veu extrets de l'ona de so que produeix el pacient. L'anàlisi de les gràfiques facilitarà, al clínic i al pacient, l'abordatge de la correcta teràpia vocal.
- Fonetograma
Estudi del camp vocal i del perfil del rang vocal. Permet establir la tessitura del cantant i documentar la evolució de la veu durant el tractament.
- Electroglotograma
Estudi de la funció glòtica al llarg del cicle vibratori de les cordes vocals. Està indicat per als cantants que desitgen millorar les estratègies de ressonància per emetre amb facilitat a tots els nivells de la seva tessitura.
- Coximetria
La cooximetria ens permet conèixer la quantitat de monòxid de carboni (CO) que té l'aire que el pacient espira. Aquesta quantitat està relacionada amb el consum de tabac. És una tècnica que permet mesurar de forma objectiva els danys que ocasiona el tabac. Per a la medició d'aquest paràmetre s'utilitza el Cooximetre.
En general existeix una relació entre el número de cigarretes consumides i els nivells de CO en l'aire aspirat pel fumador, de tal manera que un major consum de tabac corresponen a uns nivells més alts de CO en aire aspirat. Existeixen evidències que els fumadors amb altes xifres de CO en aire aspirat desenvolupen, amb major probabilitat, malalties relacionades amb el consum de tabac.
- Rinometria Acústica
La rinometria acústica és un mètode d'exploració objectiva de la cavitat nasal. Es basa en l'anàlisi de l'ona de reflexió del so i proporciona un càlcul de l'àrea de la secció transversal de la fosa nasal en funció de la distància de la narina. És un mètode insubstituïble per valorar les àrees i els volums valvulars de les foses nasals.
L'aparell genera un impuls acústic audible que es propaga per un tub de secció constant. L'ona sonora penetra en les foses nasals i és reflectida segons els accidents que troba en el seu camí. Aquesta informació es recull en un micròfon situat en l'extrem distal del tub, ampliada i processada en un ordinador. Les dades obtingudes es visualitzen en una gràfica.
La rinometria acústica està indicada en:
- Valoració de la permeabilitat nasal. L'estudi comparatiu en condicions basals i en vasoconstricció ens orientarà objectivament en el diagnòstic diferencial de la patologia turbinal
- Aplicació pediàtrica, per la seva rapidesa de realització i la pràcticament nul·la col·laboració del pacient.
- Dismòrfies septopiramidals. Ens permet estudiar fonamentalment àrees de la secció nasal i volums, per la qual cosa, les desviacions septals capaces de modificar aquests paràmetres podran ser objectivades.
- Valoració de la reactivitat nasal. L'estudi comparatiu dels resultats obtinguts ens permet avaluar el grau de reactivitat dels cornets.
- Test de provocació nasal
- Valoració del volum de la rinofaringe
- Objectivació volumètrica de les poliposis nasals
- Estudi del creixement facial i nasal
- Valoració de l'evolució del tractament
- Olfatometria
L'olfactometria és un mètode experimental per a l'estudi de la funció olfactòria utilitzada en totes les alteracions olfactives neurosensorials o de transmissió, tant de causa rinològica com del sistema nerviós central.
Aquesta prova, juntament amb una anamnesi completa, les exploracions de tota l'esfera ORL i les exploracions instrumentals. si calguessin, ens permeten orientar de manera molt afinada cap a una etiologia molt concreta.
- Radiofreqüència
La radiofreqüència és un tractament mínimament invasiu per a la reducció del paladar tou i els cornets. Les indicacions més freqüents d'aquesta tècnica són la ronquera i l'obstrucció nasal. S'aplica amb unes agulles especials que, mitjançant una font d'energia, produeix un increment de temperatura de la zona del paladar al voltant de l'agulla i provoca una reabsorció del teixit de la úvula.
Amb aquesta reducció s'aconsegueix, en la majoria de casos, que el pacient deixi de roncar.
En el cas de la obstrucció nasal, l'agulla s'aplica en els cornets per sota de la mucosa, produint una reabsorció en la zona d'influència de l'agulla. En 2 o 3 setmanes es reabsorbeix el teixit a nivell intern, reduint el volum dels cornets i, com a conseqüència, l'obstrucció nasal.
Avantatges
En comparació amb els procediments quirúrgics tradicionals, la Radiofreqüència és un tractament ambulatori que s'aplica en un temps molt curt (2 a 4 minuts) i amb un mínim de molèsties pel pacient, ja que pot fer vida normal a les 24 hores. Poden aparèixer lleus molèsties que es resolen prenent un analgèsic durant un o dos dies. Si hi ha un edema postoperatori, sol desaparèixer a les 3 setmanes de la intervenció.
- Recursos tecnològics avançats
La rinomanometria és una tècnica exploratòria objectiva insubstituïble per a l'estudi de les resistències que ofereixen les estructures nasals al pas de la columna d'aire. Una experimentació rinomanomètrica seriosa i ben feta permet analitzar un ampli nombre de paràmetres que, ben valorats, són de gran utilitat en l'elaboració d'un diagnòstic diferencial correcte.
Indicacions
Aquesta prova ens dóna informació indispensable per aclarir els següents punts:
- Relació existent entre les deformitats anatòmiques i la seva repercussió funcional, cosa que permet evitar l'error de sobrevalorar desviacions septals molt evidents, coexistents amb compensacions de l'envà turbinal que permeten un flux correcte amb cicles nasals dintre de la normalitat, i també d'infravalorar discretes desviacions septals que afecten a l'àrea valvular i que, en variar la secció de l'estret vestibular, tenen una gran repercussió funcional.
- Estudiar l'efecte de causes no nasals de repercussió nasal. La rinomanometria és concloent en el diagnòstic diferencial de la topografia de la insuficiència respiratòri
- Evidenciar la subjectivitat del pacient
- Comprovar l'eficiència funcional d'un tractament quirúrgic.
- Quantificar la hiperreactivitat nasal en les seves diferents proves.
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dijous | - | 15.00 - 20.00 h |