És un examen funcional en el que mesurem els paràmetres acústics i els relacionem amb el comportament vocal. Per mitjà programes informàtics, analitzem mostres de la veu parlada i cantada per obtenir gràfiques amb 18 paràmetres diferents de la veu extrets de l'ona de so que produeix el pacient. L'anàlisi de les gràfiques facilitarà, al clínic i al pacient, l'abordatge de la correcta teràpia vocal.

Estudi de la funció glòtica al llarg del cicle vibratori de les cordes vocals. Està indicat per als cantants que desitgen millorar les estratègies de ressonància per emetre amb facilitat a tots els nivells de la seva tessitura.

La rinometria acústica és un mètode d'exploració objectiva de la cavitat nasal. Es basa en l'anàlisi de l'ona de reflexió del so i proporciona un càlcul de l'àrea de la secció transversal de la fosa nasal en funció de la distància de la narina. És un mètode insubstituïble per valorar les àrees i els volums valvulars de les foses nasals.

L'aparell genera un impuls acústic audible que es propaga per un tub de secció constant. L'ona sonora penetra en les foses nasals i és reflectida segons els accidents que troba en el seu camí. Aquesta informació es recull en un micròfon situat en l'extrem distal del tub, ampliada i processada en un ordinador. Les dades obtingudes es visualitzen en una gràfica.

La rinometria acústica està indicada en:

• Valoració de la permeabilitat nasal. L'estudi comparatiu en condicions basals i en vasoconstricció ens orientarà objectivament en el diagnòstic diferencial de la patologia turbinal
• Aplicació pediàtrica, per la seva rapidesa de realització i la pràcticament nul·la col·laboració del pacient.
• Dismòrfies septopiramidals. Ens permet estudiar fonamentalment àrees de la secció nasal i volums, per la qual cosa, les desviacions septals capaces de modificar aquests paràmetres podran ser objectivades.
• Valoració de la reactivitat nasal. L'estudi comparatiu dels resultats obtinguts ens permet avaluar el grau de reactivitat dels cornets.
• Test de provocació nasal
• Valoració del volum de la rinofaringe
• Objectivació volumètrica de les poliposis nasals
• Estudi del creixement facial i nasal
• Valoració de l'evolució del tractament

La radiofreqüència és un tractament mínimament invasiu per a la reducció del paladar tou i els cornets. Les indicacions més freqüents d'aquesta tècnica són la ronquera i l'obstrucció nasal. S'aplica amb unes agulles especials que, mitjançant una font d'energia, produeix un increment de temperatura de la zona del paladar al voltant de l'agulla i provoca una reabsorció del teixit de la úvula.

Amb aquesta reducció s'aconsegueix, en la majoria de casos, que el pacient deixi de roncar.

En el cas de la obstrucció nasal, l'agulla s'aplica en els cornets per sota de la mucosa, produint una reabsorció en la zona d'influència de l'agulla. En 2 o 3 setmanes es reabsorbeix el teixit a nivell intern, reduint el volum dels cornets i, com a conseqüència, l'obstrucció nasal.

Avantatges

En comparació amb els procediments quirúrgics tradicionals, la Radiofreqüència és un tractament ambulatori que s'aplica en un temps molt curt (2 a 4 minuts) i amb un mínim de molèsties pel pacient, ja que pot fer vida normal a les 24 hores. Poden aparèixer lleus molèsties que es resolen prenent un analgèsic durant un o dos dies. Si hi ha un edema postoperatori, sol desaparèixer a les 3 setmanes de la intervenció.