Quan el nas es queixa, és que hi ha una reacció inflamatòria nasal produïda per una causa que desencadena el mecanisme de reacció. La hiperreactivitat nasal és l'increment de resposta davant d'un estímul, i que dóna com a conseqüència, augment de secreció, goteig, obstrucció nasal, esternuts, picor, etc.

Els símptomes que poden determinar l'existència d'una rinitis, són iguals tant si l'origen és al·lèrgic com si no ho és. Per això avui, s'ha d'abandonar la idea de classificar-les rígidament i deduir que una primera causa d'una rinitis és l'al·lèrgia.

A la Clínica Rinològica es tracten les rinitis des de diferents disciplines, de tal manera que sigui quin sigui el seu origen, i a partir d'un diagnòstic encertat, trobarem la solució més idònia al problema. El tractament serà incomplet si no tenim en compte la causa que les provoca, si només contemplem la rinitis des del símptoma i no des de la persona i les circumstàncies que l'envolt

Davant d'un quadre sospitós de rinitis, hi ha una àmplia gamma de proves per arribar a un diagnòstic acurat:

• Història clínica
• Exploració: rinoscòpia, endoscòpia nasal
• Proves d'al·lèrgia: proves cutànies, IgG. E sèrica total, IgG. E sèrica específica
• Citologia nasal
• Bacteriologia nasal
• Estudi per imatge: Rx, simple de sinus, TAC, Ressonància Magnètica
• Estudi de la funció mucociliar
• Permeabilitat nasal: rinomanometria, rinometria acústica
• Funció pulmonar: espirometria
• Estudi de la olfacció: olfatometria
• Anàlisi de sang

La història clínica és essencial per discriminar, en principi, un quadre de rinitis al·lèrgica, d'un altre de rinitis no al·lèrgica.