Pruebas y ServiciosPruebas y Servicios
Pruebas diagnosticasPruebas diagnosticas

Proves i Serveis

Proves funcionals respiratòries:

Les proves de funció pulmonar completes són un grup de proves entre les quals s'inclouen l'espirometria basal, l'espirometria post broncodilatador, les proves de capacitat de difusió (conegudes com a DLCO), els volums pulmonars i la ventilació voluntària màxima (MVV). Aquestes proves s'utilitzen per a la detecció, caracterització i quantificació de la gravetat de les malalties pulmonars com l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i altres malalties que afecten la respiració com bronquitis crònica, emfisema i fibrosi pulmonar

A més dels beneficis de l'espirometria, els mesuraments del volum pulmonar, la ventilació màxima voluntària i les proves de DLCO permeten obtenir més informació sobre el funcionament dels pulmons. Les proves de DLCO permeten avaluar la capacitat dels pulmons per transferir l'oxigen a la sang. Els volums pulmonars indiquen el volum d'aire present als pulmons en cadascuna de les fases del cicle respiratori. La combinació de les proves d'espirometria, les proves de DLCO, els volums pulmonars i la ventilació voluntària màxima poden ajudar a identificar malalties pulmonars, avaluar els efectes de la medicació als pulmons i proporcionar un millor diagnòstic de la gravetat de la malaltia pulmonar.

Estudi Poligràfic del Son al Domicili o al Centre

La poligrafia respiratòria nocturna és una tècnica que es realitza al seu domicili o al Centre, essent un mètode utilitzat per a l'estudi del ronc i de l'apnea del son.

En el cas que l'Estudi poligràfic del son es realitzi al seu domicili, el pacient recollirà un dispositiu al Centre, i el personal auxiliar li ensenyarà a col·locar-lo correctament. Al seu domicili s'hauran de col·locar diversos sensors, un al nas per mesurar el flux respiratori i un altre al dit que hauran de registrar l'oxigenació a la sang. Els sensors també poden registrar freqüència cardíaca i esforç toràcic.

Titulació AUTO-CPAP

La titulació és una prova que es fa servir per conèixer si la teràpia CPAP (teràpia amb pressió positiva del son) té beneficis en una persona diagnosticada amb apnea del son, roncopatia o limitació de flux.

La prova consisteix a utilitzar una màquina CPAP, la qual registra tots els esdeveniments nocturns, ja siguin apnees del son, roncs, limitacions de flux, fugides, etc. Les dades registrades són revisades per un especialista i confrontades amb les dades que es desprenen del diagnòstic realitzat mitjançant la polisomnografia. En comparar tots dos informes es pot veure quin és l'efecte de la teràpia CPAP en el pacient diagnosticat.

Prick-test (proves al·lèrgiques)

Les proves cutànies són un mètode diagnòstic consistents a intentar reproduir a la pell una reacció al·lèrgica aconseguint, per tant, comprovar a quines substàncies s'és al·lèrgic.

Les proves d'al·lèrgia són útils per determinar l'agent que provoca la reacció al·lèrgica a un individu i així prendre les mesures necessàries per evitar o limitar l'exposició o posar el pacient sota tractament farmacològic per controlar els símptomes.

Pulsioximetria

La pulsioximetria és una tècnica mèdica no invasiva que permet mesurar immediatament la saturació d'oxigen a la sang. Els valors normals de la saturació d'oxigen (es mesura en %) oscil·len entre el 96% i el 100%. La saturació d'oxigen és la quantitat que es transporta a la sang arterial, és a dir, l'oxigen disponible a l'organisme. A menor saturació menor quantitat d'oxigen, això es tradueix com a hipoxèmia i és una dada mèdica potencialment greu ja que indica falta d'oxigen.

La saturació d'oxigen a la sang es pot mesurar de forma directa o indirecta. La directa consisteix a extreure amb una punxada una mostra de sang arterial i analitzar-la amb un aparell, és el que es coneix com a gasometria arterial. La forma indirecta és la que es realitza mitjançant la pulsioximetria.

El pulsioxímetre és un aparell que consta de dues parts: un emissor de llum en dues longituds d'ona (vermella i infraroja) i un sensor o fotodetector (en forma de pinça o didal) que es col·loca en una part del cos que sigui una mica translúcida i tingui una bona aportació de sang com el polpejo dels dits o el lòbul de l'orella. La llum vermella és absorbida per l'oxihemoglobina (hemoglobina que porta oxigen) i la infraroja per l'Hb no oxigenada.

El pulsioxímetre mesura la relació entre les diferents longituds d'ona de la sang que passa pels teixits – a través de la informació que detecta el sensor – i el tradueix en la saturació d'oxigen.

Test de la marxa (caminata 6 minuts)

El propòsit de la prova de caminada de sis minuts (PC6M) és mesurar la distància màxima que un individu pot recórrer durant un període de sis minuts caminant tan ràpid com sigui possible. D'acord amb la velocitat a què camina una persona, es determinaran els metres recorreguts. La PC6M es duu a terme en un corredor amb longitud de 30 metres, de superfície plana, preferentment a interiors i evitant el trànsit de persones alienes a la prova. La PC6M avalua, de manera integrada, la resposta dels sistemes respiratori, cardiovascular, metabòlic, musculoesquelètic i neurosensorial que l'individu desenvolupa durant l'exercici. Aquesta prova sol considerar-se una prova submàxima d'exercici; no obstant això, algunes persones poden assolir la seva màxima capacitat per exercitar-se. La PC6M ha mostrat ser d'utilitat clínica per a la classificació, el seguiment i el pronòstic dels pacients portadors de diverses malalties respiratòries. A més, la prova permet mesurar l'efecte dintervencions farmacològiques, quirúrgiques o de rehabilitació sobre la capacitat física dels pacients. El canvi mínim clínicament significatiu (CMCS) en subjectes amb malalties respiratòries cròniques (malaltia pulmonar obstructiva crònica, hipertensió pulmonar, malalties intersticials) és de 25 a 33 metres amb una mitjana de 30 metres.

Cooximetria

La cooximetria és una prova senzilla, de fàcil maneig i incruenta que permet mesurar la quantitat de monòxid de carboni (CO) a l'aire espirat per un individu. Aquesta quantitat està relacionada amb l'hàbit tabàquic: hi ha una relació directa entre el nombre de cigarrets consumits i els nivells de CO a l'aire espirat.

El CO produït per la combustió del tabac es combina amb l'hemoglobina dels glòbuls vermells de la sang reduint la capacitat de transport de l'oxigen dels pulmons a les cèl·lules de l'organisme. Per això, nivells elevats de CO poden produir malalties pulmonars, cardiovasculars i neurològiques.

Els nivells de CO ens permetran diagnosticar amb més precisió:

  1. el grau de tabaquisme que un determinat fumador pateix.
  2. el risc de desenvolupar futures malalties.

Per això, aquest paràmetre es pot utilitzar com a factor de risc d'un fumador.

Representa un paràmetre objectiu de mesura indicatiu.

Endoscòpia Respiratòria

L'endoscòpia respiratòria és una eina indispensable en el diagnòstic i tractament dels processos bronquials i pulmonars. La broncoscòpia facilita l'abordatge dels processos patològics que afecten la via aèria, comprenent tant la via aèria superior i inferior com del pulmó i del mediastí.

La seva realització, a més de permetre una valoració diagnòstica de molts processos pulmonars, és essencial en l'estudi oncològic del càncer de pulmó i d'altres processos neoplàsics que afecten el tracte laringo-traqueig-bronco-pulmonar. Gràcies a la informació, que aporta la seva pràctica, es poden planificar de manera adequada els tractaments multidisciplinaris i assolir una personalització de la teràpia, triant la més adequada a cada pacient.

L'endoscòpia respiratòria no és només un procediment diagnòstic sinó també un instrument terapèutic. Gràcies al mateix es poden fer múltiples intervencions. Entre elles la col·locació de vàlvules endobronquials per al tractament de l'emfisema o les fugides aèries postquirúrgica. Gràcies a la broncoscòpia rígida, es poden tractar tumoracions benignes evitant la cirurgia oberta (toracotomia), estenosi traqueobronquials inflamatòries i tumoracions malignes obstructives o simptomàtiques (hemoptisi).


Videobroncoscòpia

És un procediment que consisteix a visualitzar les vies aèries (laringe, tràquea i bronquis més grans) i així poder diagnosticar malalties pulmonars a través de la recollida de secrecions respiratòries, teixit bronquial i teixit pulmonar.

És una eina indispensable en el diagnòstic i tractament dels processos bronquials i pulmonars. Gràcies a la informació que aporta la seva pràctica, es pot planificar de manera adequada el tractament específic aconseguint una personalització de la teràpia i triant la més adequada per a cada pacient.

Indicacions:

  1. Estudi de malalties infeccioses d'origen viral, bacterià, micòtic o per tuberculosi.
  2. Estudi de Masses i Nòduls Pulmonars.
  3. Neumopaties intersticials (AAE, Fibrosi Pulmonar, NINE, etc.)
  4. Terapèutic per a drenatge de secrecions i permeabilització de la via aèria a Atelectasias.
  5. Terapèutic per a Hemoptisis (expectoració amb sang) així com per identificar el focus de sagnat actiu.

Tècniques:

  1. Broncoaspirat per a estudi microbiològic i citològic
  2. Rentat Bronquioalveolar per a estudi microbiològic, citològic i de poblacions limfocitàries.
  3. Biòpsia bronquial
  4. Biòpsia de nòduls endobronquials
  5. Biòpsia transbronquial per a estudi del teixit pulmonar en els casos de pneumopaties intersticials i masses pulmonars
  6. Raspallat Bronquial per a estudi citològic
  7. Aspiració de secrecions per a pacients amb Bronquiectàsies i atelectàsies
  8. Control del sagnat en casos de hemoptisi
  9. Intubació complicada guiada per Broncoscopio