Colomé Calafí Maria

Poden ser diverses. Afortunadament, la majoria no són greus i remeten en poc temps. La causa més freqüent és la laringitis aguda com a conseqüència d'un refredat comú, una infecció de les vies respiratòries superiors, o una irritació per un ús excessiu de la veu, com en una discoteca, concert de rock o un esdeveniment esportiu.

Canvis més perllongats poden ser causats per un ús inadequat i excessiu de la veu, cridar més del compte, o parlar massa hores al dia durant llargs períodes de temps. Aquests hàbits poden produir nòduls vocals que són semblants a unes callositats. Els nòduls vocals són molt comuns en infants i adults que utilitzen la seva veu per treballar o cantar.

La causa més freqüent de disfonies dels adults, és el reflux gastroesofàgic, que es produeix quan els àcids de l'estómac pugen per l'esòfag fins a la laringe, irritant les cordes vocals. En aquests casos, la veu empitjora al matí i millora en el transcurs del dia. Aquestes persones solen tenir sensació de cos estrany a la gola i contínuament tenen raspera, fent esforços per aclarir la veu.

El tabac és causa de greus patologies de laringe. Quan un fumador observa canvis en la seva veu, hauria de visitar un otorinolaringòleg.

Altres factors són les al·lèrgies, els problemes de la glàndula tiroides, els trastorns neurològics, els traumes vocals, i ocasionalment, el cicle menstrual normal. Molts pacients experimenten canvis en la veu amb l'edat avançada.

• Si els canvis de veu duren més de 2-3 setmanes
• Si els canvis estan relacionats amb:
  • Dolor a la gola sense estar refredat o tenir febre
  • Tos amb expectoració rosada. · Dificultat per empassar aliments.
  • Palpar alguna protuberància al coll.
• Pèrdua completa o canvis importants en la veu durant uns quants dies.

Els tractaments depenen de la causa. La majoria dels trastorns es tracten reeducant la veu o modificant l'ús que se'n fa. El foniatre i l'otorinolaringòleg, juntament amb un equip de professionals, el podran orientar sobre els canvis de conducta en l'ús de la veu, i si cal, li pot recomanar una petita cirurgia si diagnostica una discreta lesió, com un nòdul o un pòlip. Evitar el tabac com a fumador actiu i passiu, es recomana a tots els pacients. Beure líquids també l'ajudarà a millorar.

Alguns pacients han desenvolupat hàbits nocius com fumar o forçar excessivament la veu causant-li trastorns. Els logopedes poden ensenyar al pacient a millorar la veu i resoldre problemes, com els nòduls vocals. Quan el problema de veu d'un pacient és relatiu al cant, el professor de cant el podrà ensenyar a millorar la tècnica vocal.

El clínic, a més de fer una avaluació de les possibles variables que han intervingut en l'aparició de les disfuncions de la veu, farà un estudi de la parla, del llenguatge, de la veu, del nivell lingüístic i edat de la persona. A partir d'aquí es defineix i descarta algun problema seriós o un trastorn generalitzat del desenvolupament, en el cas dels nens.

Quan es tracta d'un problema de disfonia es treballa la disfunció muscular general i es faran tècniques de relaxació i modificació de postures.

També és important fer un treball en la prevenció d'afeccions vocals dirigit a evitar l'abús i mal ús de la veu, evitar parlar en excés i sense descans. Evitar conductes contraproduents com el raspeig intens per aclarir la gola. I, en el cas dels professionals, una altra sèrie de pautes com: no parlar durant tota l'hora de classe, alternar exposició amb un altre tipus de tasques, emprar una sonoritat adequada, ni molt alt ni molt baix, i una velocitat correcta: ni molt ràpid ni molt lent. Aconsellar l'ús de micròfons en llocs sorollosos, no fumar, evitar els canvis sobtats de temperatura, aprofitar les hores lliures per descansar la veu, evitar l'estrès i l'ansietat, beure prou aigua durant el dia.

Els cursos-taller d'oxigenació i la rehabilitació vocal (logopèdia) estan a disposició dels pacients per millorar la seva veu.