La gota (artritis microcristal·lina per vidres d'àcid úric)

La gota és una forma comuna d'artritis inflamatòria que es caracteritza per un excés d'àcid úric a la sang que provoca la formació de vidres a les articulacions. Aquests vidres poden causar inflamació i dolor a les articulacions, especialment a la base del dit gros del peu, encara que també poden afectar altres articulacions. En aquesta resposta, discutirem el diagnòstic, fenotips i tractament de la gota en 2000 paraules.


Diagnòstic:

El diagnòstic de la gota es basa en una combinació de la història clínica del pacient, l'exploració física i els resultats de les proves de laboratori. Els pacients amb gota poden tenir episodis recurrents d'inflamació aguda en una articulació o més, que poden durar dies o setmanes. El dolor sol ser intens i pot estar associat amb envermelliment, calor i sensibilitat a l'articulació afectada. Sovint, els pacients poden identificar un factor desencadenant que precedeix els episodis de gota, com ara la ingesta excessiva d'alcohol o aliments rics en purines.

A l'exploració física, el metge buscarà signes d'inflamació a les articulacions afectades. També poden buscar tofos, que són dipòsits de vidres d'àcid úric sota la pell, a llocs com l'orella o el colze. A més, el metge pot sol·licitar proves de laboratori per confirmar el diagnòstic, incloent nivells elevats d'àcid úric a la sang, la presència de cristalls d'àcid úric al líquid sinovial de l'articulació afectada i elevació de la proteïna C reactiva i la velocitat de sedimentació globular (VSG), que són indicadors d'inflamació.


Fenotips:

Hi ha dos fenotips principals de la gota: la gota aguda i la gota crònica. La gota aguda es caracteritza per episodis recurrents d'inflamació aguda en una articulació o més, que poden durar dies o setmanes. La gota crònica, per altra banda, es produeix quan els cristalls d'àcid úric s'acumulen a les articulacions durant un llarg període de temps, cosa que pot provocar dany articular i deformitat.


Tractament:

El tractament de la gota té com a objectiu reduir el dolor, la inflamació i prevenir atacs futurs. El tractament es divideix en dues fases: la fase aguda, per tractar un atac agut de gota, i la fase de manteniment, per prevenir atacs futurs i reduir l'acumulació d'àcid úric al cos.

A la fase aguda, s'utilitzen medicaments com la colchicina o els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE) com l'ibuprofè o naproxè per alleujar el dolor i la inflamació. Si el dolor i la inflamació són greus, es pot administrar corticoides orals o injeccions de corticoides.

A la fase de manteniment, l'objectiu és reduir la quantitat d'àcid úric al cos per prevenir futurs atacs. Això es pot aconseguir a través de canvis a la dieta i l'estil de vida, així com mitjançant la medicació.

Els canvis a la dieta poden incloure limitar la ingesta d'aliments rics en purines, com la carn vermella, el marisc i les begudes alcohòliques. També es recomana augmentar la ingesta de líquids per ajudar a eliminar l´excés d´àcid úric del cos.

Els medicaments utilitzats a la fase de manteniment inclouen els inhibidors de la xantina oxidasa, com l'al·lopurinol i el febuxostat, que redueixen la quantitat d'àcid úric al cos i solen ser la pedra angular del tractament. Els uricosúrics, com la probenecida, també poden ser útils ja que ajuden que el cos elimini l'àcid úric a través de l'orina.