Puncions guiades per ecografia


3a.- Punció aspiració amb agulla fina de nòduls tiroides i ganglis cervicals

Es recomana la punció amb agulla fina per determinar la benignitat o malignitat dels nòduls tiroides. El patró ecogràfic, l’evolució i els antecedents són de gran utilitat per establir la necessitat de fer una punció. La punció s’utilitza també per confirmar la benignitat d’una lesió abans de realitzar procediments com l’alcoholització i l’ablació amb radiofreqüència.

Els ganglis cervicals augmenten de volum majoritàriament per causes inflamatòries, encara que hi ha situacions clíniques i alguns aspectes ecogràfics que recomanen fer una punció.

Requisits:

  • Pacient en dejú.
  • No és indispensable realitzar proves de coagulació i s’aconsella retirar els antiagregants i anticoagulants sempre que sigui possible.

Procediment:

  • Sota control ecogràfic en condicions d’esterilitat i sense la necessitat d’anestèsia local.
  • Per realitzar el procediment es cobreix el transductor amb una funda, s’esterilitza la pell amb alcohol o clorhexidina i es fa una punció amb una agulla fina adaptada a la xeringa per poder exercir pressió negativa si no n’hi ha prou amb la capil·laritat.
  • Durant el procediment és important procurar no empassar saliva mentre l’agulla està dins d’un nòdul o un gangli.
  • Un cop acabat el procediment s’ha de fer una mica de pressió local, sense que sigui necessari un repòs absolut. El pacient pot marxar al seu domicili i reiniciar la ingesta en el moment en què ho desitgi.
  • En el lloc de la punció es deixa un petit apòsit que es pot retirar unes poques hores després.
  • El material obtingut s'envia a Anatomia Patològica on se'n fa un estudi microscòpic que triga aproximadament 1 setmana.

Complicacions:

Després d'aquest procediment no hi sol haver complicacions, tot i que ocasionalment pot haver-hi sagnat al coll (hematoma) o una mica de dolor residual.


3b.- Biòpsia amb agulla gruixuda de fetge o de ronyó

Tot i que les tècniques de diagnòstic per la imatge han demostrat la seva capacitat per a un diagnòstic encertat de les lesions hepàtiques o renals, a vegades, per caracteritzar algunes de les lesions tumorals, cal obtenir material per al diagnòstic i també per realitzar estudis anatomopatològics de determinats biomarcadors

o de determinades mutacions genètiques per personalitzar el millor tractament. En altres ocasions, s’ha de fer biòpsia del fetge o del ronyó per conèixer la causa de disfuncions hepàtiques o renals de les quals no en sabem la causa.

Requisits:

  • Dejú de 6 hores.
  • Proves de coagulació correctes.
  • Suspendre un temps prudencial la medicació antiagregant i anticoagulant, segons la pauta establerta per a cada fàrmac. Normalment, els antiagregants 1 setmana abans i els anticoagulants 2 dies abans, encara que cada fàrmac és diferent. Si es retira un anticoagulant, s’han de fer proves de coagulació el mateix dia de la biòpsia per garantir que són correctes per poder fer la biòpsia.
  • Pacient en dejú.
  • Aportar proves d’imatges i informes previs, així com sol·licitud de la biòpsia.
  • Ocasionalment, pot recomanar-se una ecografia prèvia al procediment per valorar l’accés ecogràfic a la lesió o no.
  • El pacient ha de comunicar al·lèrgies a medicaments, alteracions de coagulació, malalties cardiopulmonars i la seva medicació habitual, que haurà de mantenir excepte fàrmacs antiagregants i anticoagulants.

biopsia con aguja gruesa de higado o de rinonbiopsia con aguja gruesa de higado o de rinon

Procediment:

  • Es realitza sota control ecogràfic en condicions d’esterilitat i amb l’administració d’anestèsia local.
  • Gràcies a unes agulles proveïdes de certs mecanismes, obtenim cilindres de teixit hepàtic, renal o tumoral i que posteriorment són analitzats en el Servei d’Anatomia Patològica.
  • La biòpsia requereix unes hores d’hospitalització per evitar que apareguin complicacions immediates fora de l'hospital.
  • Durant el procediment serà necessària la col·laboració del pacient, a qui el radiòleg sol·licitarà que contingui la respiració en moments puntuals tant per aplicar l’anestèsia com per realitzar la biòpsia.
  • En el lloc de la punció es deixa un petit apòsit que es pot retirar unes poques hores després.
  • La duració de la prova és d’aproximadament 30-40 minuts.
  • El pacient no podrà reiniciar la ingesta fins passades 4 hores del final del procediment si no hi ha complicacions.

Complicacions:

Després d'aquest procediment no hi sol haver complicacions, però ocasionalment es pot produir una mica de dolor residual que no requereix analgèsia (de ser necessària es recomana 1 g. de Paracetamol endovenós). Una altra possible complicació és el sagnat que majoritàriament és autolimitat, encara que si no cedís, s’hauria de fer un cateterisme per embolitzar de forma selectiva l’artèria que estigués sagnant.

Per evitar fugues de bilis en el peritoneu, es desaconsella fer biòpsia hepàtica quan hi ha una dilatació de la via biliar. A l’accés intercostal podria haver-hi un risc potencial de pneumotòrax, però un dels avantatges de la guia ecogràfica és evitar precisament aquesta complicació.