Tractaments amb radiofreqüència

Els tractaments amb radiofreqüència aporten un nou enfocament al tractament de diverses patologies tractades quirúrgicament fins ara. Aquesta nova tècnica mínimament invasiva permet un tractament eficaç de manera ambulatòria que facilita la recuperació del pacient. Amb la radiofreqüència oferim una solució a pacients que no són bons candidats per a la cirurgia.

La radiofreqüència ens permet tractar tumors hepàtics, tumors renals i nòduls tiroides benignes sense la necessitat d’haver d’operar.

Apliquem la radiofreqüència amb una agulla. Una agulla que, en realitat, és una antena, que emet ones de radiofreqüència. La part activa de l’agulla és la seva punta i és la que s’ha d’introduir dins dels tumors. El contingut en aigua dels teixits no transmet bé les ones de radiofreqüència i tota aquesta energia es concentra al voltant de la punta activa de l’agulla, produint un augment de temperatura i la destrucció cel·lular.


1a.- Radiofreqüència de Tumors Hepàtics

L’hepatocarcinoma i les metàstasis de còlon, en pacients que no són bons candidats per a la cirurgia, són les lesions que més sovint tractem en el fetge.

Requisits:

  • Tumors hepàtics, preferiblement de menys de 3 cm. perquè són amb els quals s’obtenen millors resultats, però excepcionalment, es poden tractar lesions úniques de fins a 5 cm. en funció de la seva morfologia i localització. Preferiblement, menys de tres lesions inferiors de 3 cm.
  • La localització, la morfologia, el nombre i el contacte dels tumors amb estructures vasculars o biliars, a nivell hepàtic, determinen també la viabilitat del procediment.
  • Hi ha d’haver un bon accés ecogràfic. Si no n’hi ha, cap la possibilitat de fer una radiofreqüència intraoperatòria.
  • L’ecografia amb contrast prèvia al procediment és obligatori, per valorar el patró de captació del contrast per part de la lesió, per poder veure si hi ha altres lesions i també per escollir la millor via d’abordatge per a cadascuna de les lesions a tractar.
  • En el moment de fer el tractament no hi hauria d’haver evidència de malaltia tumoral més enllà del fetge.
  • Per a pacients intervinguts de via biliar (i per evitar possibles sobreinfeccions amb producció d’abscés), el pacient hauria de seguir una profilaxi antibiòtica després del tractament.
  • En casos més avançats de metàstasis hepàtiques de tumors de còlon, on hi ha afectació dels dos lòbuls hepàtics, es pot plantejar un tractament combinat intraoperatori.
  • Informar de la presència d’implants metàl·lics, marcapassos o pròtesis metàl·liques, ja que hi ha un cert risc que es puguin escalfar.

Procediment:

  • Es realitza en el Servei de Radiologia, sota control ecogràfic i amb una sedació conscient per part del Servei d'anestèsia.
  • Pacient en dejú de 6 hores, PCR negativa i proves de coagulació en perfecte estat.
  • El pacient ha d’aportar proves d’imatge recents del fetge, ja sigui una TC o una RM.
  • Es col·loca via intravenosa al pacient per administrar la medicació.
  • La duració del procediment és d’1 hora i mitja o 2 hores aproximadament en funció de les mides i el nombre de lesions.
  • El pacient passa la nit a la clínica i l'endemà pot ser donat d’alta si no hi ha complicacions.
  • Es col·loquen elèctrodes en forma de superfícies de contacte a les cames.

Complicacions:

Aquest procediment no acostuma a tenir complicacions, la més freqüent de les quals és el dolor. La sedació aplicada durant el procediment i l’analgèsia de després del procediment evita que s’arribi a produir dolor. Una altra possible complicació és el sagnat que majoritàriament és autolimitat. En casos excepcionals podria haver-hi una progressió sobtada de la malaltia tumoral de base.

Seguiment:

Al cap de tres mesos es realitza una TC o una RM i posteriorment una ecografia amb contrast per valorar la precisió del tractament i veure si hi ha persistència tumoral. El pacient haurà de seguir amb controls periòdics per valorar la presència de recidiva tumoral.



1b.- Radiofreqüència de Tumors Renals:

Els pacients amb un tumor renal sòlid es poden anar controlant o bé tractar-los quirúrgicament. En pacients que no són bons candidats per a la cirurgia, amb tumors renals de nova aparició o que vagin creixent, els oferim la possibilitat d’un tractament amb radiofreqüència.

Requisits:

  • Tumors renals sòlids, preferiblement de menys de 3 cm. perquè són amb els quals s’obtenen millors resultats, però excepcionalment, es poden tractar lesions úniques de fins a 5 cm.
  • La localització, la morfologia i el contacte dels tumors amb estructures vasculars o del sistema excretor pielocal·licilar i ureteral, determinen també la viabilitat del procediment.
  • Hi ha d’haver un bon accés ecogràfic a la lesió.
  • L’ecografia amb contrast prèvia al procediment és obligatòria, per valorar el patró de captació del contrast per part de la lesió i també per escollir la millor via d’abordatge per a cadascuna de les lesions a tractar.
  • En el moment de fer el tractament no hi hauria d’haver evidència de malaltia tumoral més enllà del ronyó.
  • Els pacients intervinguts amb anterioritat haurien de seguir una profilaxi antibiòtica durant el tractament.
  • Informar de la presència d’implants metàl·lics, marcapassos o pròtesis metàl·liques, ja que hi ha un cert risc que es puguin escalfar

Procediment:

  • Es realitza en el Servei de Radiologia, sota control ecogràfic i amb una sedació conscient per part del Servei d'anestèsia.
  • Pacient en dejú de 6 hores, PCR negativa i proves de coagulació en perfecte estat.
  • El pacient ha d’aportar proves d’imatge recents dels ronyons, ja sigui una TC o una RM.
  • Es col·loca via intravenosa al pacient per administrar la medicació.
  • La duració del procediment és d’1 hora i mitja o 2 hores aproximadament en funció de les mides i el nombre de lesions.
  • Sistemàticament es fa una biòpsia del tumor per saber si es tracta d’una lesió benigna o d’una lesió maligna.
  • El pacient passa la nit a la clínica i l'endemà pot ser donat d’alta si no hi ha complicacions.
  • Es col·loquen elèctrodes en forma de superfícies de contacte a les cames.

Complicacions:

Aquest procediment no acostuma a tenir complicacions, la més freqüent de les quals és el dolor. La sedació aplicada durant el procediment i l’analgèsia de després del procediment evita que s’arribi a produir dolor. Una altra possible complicació és el sagnat que majoritàriament és autolimitat. És excepcional l’hematúria.

Seguiment:

Al cap de tres mesos es realitza una TC o una RM i posteriorment una ecografia amb contrast per valorar la precisió del tractament i veure si hi ha persistència tumoral. El pacient haurà de seguir amb controls periòdics per valorar la presència de recidiva tumoral.