Tenir els nens controlats permanentment a les terminals aèries, especialment si hi ha aglomeracions. Segueix sent útil, en cas de viatjar amb diversos nens, que portin una targeta d’identificació amb el seu nom i un telèfon de contacte (actualment també existeixen polseres d’identificació per a nens amb un codi bidi per llegir les dades d’aquests).
Recordar que la temperatura de la cabina de l’avió pot ser baixa degut a l’aire condicionat, així que cal portar roba d’abric lleugera, sobretot si es viatja amb nadons.
Portar sempre aigua, bosses per al vòmit i tovalloles humides.
Si el viatge és llarg, portar contes, jocs de taula, llapis de colors i paper o qualsevol altre joc perquè el nen es distregui.
Les diferències de pressió que es produeixen durant l’enlairament i, sobretot, durant l’aterratge poden afectar les orelles del nen, fent que es "tapin", amb les molèsties conseqüents i fins i tot la possible aparició de dolor i otitis secundària. Per evitar-ho, donar-li algun líquid per beure i que deglutisca durant aquestes maniobres (suc, aigua, infusions o llet). Donar el pit al nadó és un bon mètode. Si el nen és més gran, un "xupa-xup", un xiclet o similar poden ser bons aliats.