Quina és la durada ideal de la lactància materna?

Actualment no hi ha dubte entre els professionals que vetllen per la salut infantil que la llet materna és l'aliment idoni i més adequat per satisfer les necessitats nutricionals i propiciar el desenvolupament físic i neurològic òptim dels lactants.

Les mares humanes produeixen la llet adequada per a l'alimentació dels lactants de la seva espècie, com també ho fan les mares d'altres espècies mamífers per als seus; la composició de la llet materna és diferent en cada una d'elles.

Les pressions socials i comercials, sumades a les poques facilitats que la legislació laboral aporta al manteniment de la lactància materna, són algunes de les causes que la fan fracassar. Però amb tota seguretat, la principal causa de fracàs en la lactància materna és la poca o inadequada informació sobre la lactància que reben algunes mares, el desconeixement sobre les seves tècniques i dels mecanismes que influeixen en la major o menor producció de llet per part de la mare i la falta de solució als problemes que puguin sorgir.

La llet materna, com aliment exclusiu, aporta, com a mínim fins als sis mesos de vida, tots els nutrients necessaris i pot ser l'únic aliment que rebi el lactant, atesa la seva composició idònia en relació a la quantitat i qualitat de les seves proteïnes, a la presència d'hidrats de carboni i altres productes que intervenen en una millor resposta immunològica davant d'infeccions; i en relació a la presència d'àcids grassos essencials i altres nutrients que intervenen, entre altres processos, en el desenvolupament de les funcions cerebrals.

És cert que en els lactants amb alimentació materna exclusiva es poden presentar dèficits de vitamina D i ferro, sobretot en lactants de pes baix en néixer. És per això que s'aconsella administrar suplements de vitamina D als lactants amb lactància materna exclusiva i també ferro en el cas dels prematurs. Tot i això, aquests dèficits no són arguments suficients per desaconsellar la lactància materna exclusiva.

Ocasionalment, en els casos de mares que prenen medicació, es requereix la supressió total o temporal de la lactància, però la decisió de continuar o no amb ella s'ha de prendre apartir de la valoració de cada cas de manera individual i informar el pediatra de la medicació que ha de prendre.

L'alimentació del lactant exclusivament de llet materna que va més enllà dels sis-nou mesos també requereix la valoració particular de cada cas per part del pediatra amb la finalitat d'evitar dèficits en alguns nutrients i aconseguir un desenvolupament òptim del lactant.

La llet materna pot seguir aportant nutrients i elements essencials més enllà del primer any de vida, i és aconsellable mantenir-la, tot i que sigui de forma parcial, el major temps possible.

Més enllà dels factors nutricionals, la lactància materna crea un vincle entre mare i fill que és únic i irrepetible, i convé crear l'entorn adequat perquè aquesta sigui una experiència sempre positiva.

En els casos en què, per factors personals, materns, del lactant, per adopció o problemes sociolaborals insalvables no es pugui portar a terme la lactància materna, s'ha d'evitar caure en sentiments de frustració i de culpabilitat per part de la mare.

Dr. Jordi Sapena Grau – Unitat de Pediatria de Centro Médico Teknon