Salut Infantil

Què és la bronquiolitis?
És una infecció vírica que afecta els nens menors de dos anys i es manifesta amb dificultat per respirar i, de vegades, amb sorolls de "pitos" al pit.
Generalment, comença amb tos i mucositat nasal. Després de 3-4 dies apareix la dificultat respiratòria. El nen pot estar irritable, menjar menys i tenir febre.

Què ha de fer a casa?

• Mantingui el nen una mica incorporat, ja que l’ajudarà a respirar millor.
• Els rentats nasals amb sèrum fisiològic són necessaris si té mucositat, preferiblement abans dels àpats.
• Per evitar que el nen es cansi, les preses de menjar han de ser més petites i freqüents.
• Eviti ambients amb fum.

Quan ha de consultar a urgències?

• Si presenta mal estat general – irritable, adormit.
• Si el nen es cansa molt menjant, gairebé no menja
• Si es posa morat o pàl·lid.
• Si respira pitjor: respira cada vegada més de pressa, se li marquen les costelles, mou molt l’abdomen, se li enfonsa el pit o deixa de respirar durant uns segons.

Qüestions importants

• Actualment no existeix cap medicament que curi la bronquiolitis.
• Els símptomes poden persistir entre 2 i 4 setmanes.
• Alguns nens, després de patir una bronquiolitis, poden tenir nous episodis de dificultat respiratòria amb tos que recorden el quadre inicial.

Què és una convulsió febril?
És una resposta del cervell davant la febre que es produeix en alguns nens sans entre els 6 mesos i els 5 anys. Gairebé sempre passa durant el primer dia de febre. El nen perd sobtadament la consciència, el cos pot quedar rígid i començar amb sacsejades o quedar completament flàccid. També és freqüent que la boca es posi morada, estigui fortament tancada i amb la mirada perduda. Sol durar poc temps, habitualment menys de 5 minuts. Al final, el nen tendeix a adormir-se.

Què ha de fer a casa?

• Estiri el nen de costat, en posició lateral (l’ajudarà a respirar millor) i lluny d’objectes amb els quals es pugui colpejar.
• No intenti introduir-li res a la boca
• Si no li ha donat cap medicament per a la febre en les últimes dues hores, pot posar-li un supositori de paracetamol.
• És convenient que el nen sigui valorat per un metge que confirmi el diagnòstic. Vagi al centre de salut o hospital més proper.

Quan ha de consultar a urgències?

• Si es repeteix la convulsió.
• Si el nen està adormit, decaigut o, per contra, molt irritable.
• Si es queixa de mal de cap intens i vomita.

Qüestions importants

• Les convulsions febrils tenen bon pronòstic. Després de la convulsió, el nen recupera l’estat de salut anterior.
• Qualsevol infecció banal (refredat, angines, gastroenteritis) amb febre pot provocar una convulsió febril.
• Són freqüents (3-5% dels nens). A més, després del primer episodi, 1 de cada 3 nens tornarà a tenir-ne un altre
• En la majoria de casos no cal fer cap estudi especial.
• Els nens amb convulsions febrils no necessiten un tractament per la febre diferent del que es fa servir habitualment. Utilitzi les dosis recomanades d’antitèrmics.

Què és el dolor abdominal?
És una sensació de molèstia, malestar o queixa que el nen expressa a la zona de l’abdomen.
És molt freqüent i sol estar relacionat amb molts processos gairebé sempre benignes (restrenyiment, gasos, diarrea, "nervis").
Algunes malalties no localitzades a l’abdomen també poden provocar dolor abdominal (angines, refredat de les vies altes, pneumònia, otitis).

Què s’ha de fer a casa?

• Intenteu valorar la intensitat sense preguntar contínuament al nen. Observeu si juga, si el dolor desapareix quan dorm, si el desperta a la nit o l’obliga a fer repòs.
• Deixeu que el nen mantingui l’activitat normal.
• Tingueu en compte quan ha fet deposició per última vegada i com eren les femtes.
• En principi, mantingueu una dieta normal, sense forçar-lo a menjar
• Observeu si hi ha altres símptomes associats: vòmits, febre, alteració del color de l’orina o de les femtes.
• No utilitzeu cap medicament sense consultar el pediatre.
• Si el nen es queixa habitualment de dolor abdominal, principalment al matí, és important que no deixi d’anar a l’escola.

Quan cal anar a un servei d’urgències?

• Si el nen té mal estat general, està decaigut o pàl·lid.
• Si el dolor és continu, cada cop més intens, fins al punt que el nen no manté l’activitat habitual o dorm malament.
• Si el dolor es localitza al costat dret de l’abdomen.
• Si té vòmits continus, verdosos o amb sang.
• Si les femtes són negres, com quitrà, o amb sang vermella.
• Si l’abdomen està tens, dur o inflat.
• Si el nen ha estat operat recentment de l’abdomen.

Qüestions importants

• En el 90% dels nens amb dolor abdominal recurrent no es detecta cap malaltia.

Què és un síncope?

El síncope és una pèrdua sobtada i breu de la consciència: el nen es posa pàl·lid, deixa de respondre i perd la força, podent caure a terra. Després es recupera ràpidament, en un parell de minuts.
A vegades, quan el nen perd el coneixement, es produeixen 2 o 3 sacsejades de les extremitats.

Generalment, abans del desmai, el nen se sent malament amb nàusees, dolor abdominal, visió borrosa, sudoració o un brunzit a les orelles. Aquests símptomes poden ajudar en el futur perquè el vostre fill se n’adoni del que passarà i pugui evitar nous desmais.

Pot desencadenar-se per dolor, por, ansietat, per estar dret i quiet durant molta estona, o per incorporar-se bruscament després d’estar estirat.

Què s’ha de fer a casa?

• Si coneixeu les situacions que li causen els desmais, cal evitar-les o modificar-les. Per exemple, no s’ha d’incorporar de manera brusca després d’estar assegut o estirat. Si el nen se sol marejar quan li extreuen sang, aviseu abans a la infermera perquè l’estiri durant l’extracció.
• Quan el nen comenci a sentir-se malament, ha de seure o estirar-se de seguida per evitar el síncope i la caiguda. És convenient que respiri a poc a poc i profundament.
• Si el nen perd el coneixement, és preferible estirar-lo amb les cames elevades i el cap de costat per facilitar la respiració.
• Quan el malestar i la sensació de debilitat hagin desaparegut, es pot incorporar a poc a poc. Si està estirat, primer s’ha de seure i, després d’uns minuts, aixecar-se.
• Els nens amb tendència a presentar síncopes han d’augmentar la ingesta diària de líquids, sobretot si fan exercici.

Quan cal anar a un servei d’urgències?

• Quan el nen triga més de 5 minuts a recuperar la consciència.
• Quan el síncope s’ha produït durant l’exercici, en fer un esforç o mentre estava assegut.
• Si l’episodi ha anat acompanyat de sacsejades de les extremitats o, al final, ha orinat.

Qüestions importants

• Els síncopes no són una malaltia.
• En general, no es produeixen per problemes mèdics importants i no requereixen cap estudi especial.

Què és el traumatisme cranioencefàlic?
És un cop al cap. En aquest moment, el vostre fill presenta una exploració neurològica normal i, per tant, no necessita ingrés hospitalari.

Què s’ha de fer a casa?

• Observeu el nen durant les 24 hores següents per si apareix algun problema. Manteniu-lo en un ambient tranquil i sota la supervisió d’un adult.
• Si té son, el podeu deixar dormir, però cal despertar-lo aproximadament cada quatre hores per comprovar com reacciona. Ha de mantenir un comportament adequat.
• Si presenta mal de cap, pot prendre paracetamol o ibuprofèn a les dosis habituals.
• Passades dues hores sense vòmits, podeu oferir-li una dieta tova.
• Al cap de 24 hores del traumatisme, pot reprendre el ritme de vida normal.

Quan cal anar a un servei d’urgències?

• Si el nen torna a vomitar a casa.
• Si presenta un mal de cap intens o que empitjora.
• Si està confús, molt adormit, irritable o costa molt despertar-lo.
• Si comença amb moviments estranys, debilitat o formigueig a les extremitats, té dificultats per caminar, parlar o veure, o té les pupil·les de diferent mida.
• Si li surt líquid clar o sang pel nas o per les orelles.
• En general, davant de qualsevol símptoma que us sembli estrany o us preocupi.

Qüestions importants

• La majoria dels cops al cap són lleus i no causen danys. Amb cops mínims és molt poc probable que hi hagi lesions.
• És normal que, durant les primeres hores, el vostre fill estigui espantat, no recordi el moment del cop, tingui mal de cap o vomiti.
• En la majoria de casos no cal fer cap radiografia.

Què són els vòmits?
Els vòmits consisteixen en l’expulsió per la boca del contingut del tub digestiu (aliments, suc gàstric, bilis).
Són molt freqüents en les malalties infantils com la gastroenteritis, els refredats, l’otitis o l’amigdalitis.

Què s’ha de fer a casa?

• Cal evitar la deshidratació oferint líquids ensucrats (sucs, aigua) en petites quantitats, aproximadament una cullerada cada 5 minuts.
• Si s’acompanyen de diarrea, és preferible utilitzar solucions de rehidratació a la venda a les farmàcies. No feu servir solucions casolanes (llimonada alcalina), ni refrescos comercials.
• Observeu com accepta els líquids el nen. Si els tolera bé, podeu augmentar-ne progressivament la freqüència.
• Quan begui líquids amb normalitat, oferiu-li menjar — sense forçar-lo — en petites quantitats.

Quan cal anar a un servei d’urgències?

• Si el nen té menys de 3 mesos i ha vomitat dues preses o més.
• Si vomita molt, no tolera ni sòlids ni líquids o vomita encara que no prengui res.
• Si els vòmits són verdosos, contenen sang o tenen aspecte de pòsits de cafè.
• Si el nen presenta algun d’aquests símptomes: està adormit, decaigut, té molta set, els ulls enfonsats, plora sense llàgrimes o orina poc.
• Si es presenten amb molt dolor abdominal o mal de cap.

Qüestions importants

• El perill de deshidratació és més gran com més petit és el nen.
• És normal que els nadons menors de 6 mesos regurgitin petites quantitats de llet després de menjar — REGURGITACIÓ.

Constipat de vies altes?
És una infecció vírica de les vies respiratòries altes (nas, gola) que cursa amb febre, esternuts, tos i mucositat nasal.
Els refredats són molt freqüents durant els primers anys de vida. És normal patir-ne de 6 a 8 a l’any, o fins i tot més si el nen va a la llar d’infants.

Què s’ha de fer a casa?

• Eviteu l’ambient sec a casa. Poseu recipients amb aigua sobre els radiadors o utilitzeu humidificadors si el grau d’humitat és molt baix.
• Feu-li rentats nasals freqüents amb sèrum fisiològic.
• És normal que el nen tingui poca gana. No el forceu a menjar. Oferiu-li líquids.
• Controleu la temperatura i administreu l’antitèrmic recomanat habitualment pel vostre pediatre si la febre supera els 38–38,5 °C.

Quan cal anar a un servei d’urgències?

• Si empitjora l’estat general: el nen està decaigut, molt adormit o molt irritable.
• Si presenta dificultat per respirar: respira molt de pressa, se li marquen les costelles, mou molt l’abdomen o se li enfonsa el pit.
• Si el nen té menys de 3 mesos i el refredat s’acompanya de febre.

Qüestions importants

• No existeixen medicaments que curin els refredats. Els xarops anticatarrals (mucolítics, descongestius) tenen una eficàcia dubtosa.
• Els antibiòtics no curen el refredat ni en prevenen les complicacions.

Què són les crisis asmàtiques?
Són episodis repetits de tos, dificultat per respirar (ofec) i sorolls al pit ("xiulets") que es produeixen per una reacció inflamatòria dels bronquis.
Poden desencadenar-se per diferents causes: refredats, al·lèrgia.

Què s’ha de fer a casa?

• Mantingueu el nen assegut, en repòs, sense fer exercici fins que la crisi estigui controlada.
• Comenceu a administrar-li el tractament recomanat pel pediatre (Ventolin®, Terbasmin®), seguint les seves instruccions. El millor és utilitzar la medicació inhalada
• Si té febre, administreu-li antitèrmics.
• Eviteu ambients amb fum.

Quan cal anar a un servei d’urgències?

• Si el nen està molt agitat o somnolent; si es posa morat o pàl·lid.
• Si la dificultat respiratòria empitjora: respira cada vegada més de pressa, se li marquen les costelles, mou molt l’abdomen o se li enfonsa el pit.
• Si necessita fer inhalacions molt freqüents, cada dues hores o menys.
• Quan aneu al servei d’urgències, recordeu portar la cambra d’inhalació que utilitzeu habitualment.

Qüestions importants

• Els nens asmàtics no són sempre al·lèrgics. A la infància, el factor desencadenant més freqüent de les crisis asmàtiques són els refredats.
• Les crisis asmàtiques, de vegades, comencen només amb tos. Si comencem amb els inhaladors abans que el nen tingui ofec, l’evolució serà millor.
• Els inhaladors que requereixen cambra sempre s’han d’administrar amb ella, mai directament a la boca, ja que tenen menys efecte.
• Els fills de pares fumadors pateixen més malalties respiratòries.

Què és la febre?
La febre consisteix en l’augment de la temperatura normal del cos: més de 38º C si es mesura pel recte o més de 37,5º C si es mesura a l’aixella.
La causa més freqüent en els nens és una infecció vírica.

Què cal fer a casa?

• No decideixi que el seu fill té febre posant-li la mà sobre el front, utilitzi el termòmetre.
• Mantingui una temperatura ambiental agradable. No posi molta roba al nen.
• Ofereixi abundants líquids, sense forçar-lo.
• No és necessari baixar la febre en totes les circumstàncies, només si el nen està molestat. Això passa, generalment, a partir de 38-38,5ºC.
• Utilitzi les dosis d’antitèrmics recomanades pel seu pediatre respectant els intervals entre les mateixes encara que la febre reaparegui abans. Sempre que sigui possible, adminístre’ls per la boca, no per via rectal.
• No s’ha d’alternar medicaments per tractar-la.
• Els banys amb aigua tèbia disminueixen poc la febre. Els pot utilitzar per ajudar els antitèrmics. No utilitzi compreses d’alcohol ni d’aigua freda.

Quan cal consultar en un servei d’urgències?

• Si el nen té menys de 3 mesos d’edat.
• Si el seu fill està adormilat, decaigut o, al contrari, molt irritable.
• Si ha tingut per primera vegada una convulsió.
• Si es queixa de mal de cap intens i vomita diverses vegades.
• Si el nen respira amb dificultat.
• Quan apareixen taques vermelles a la pell que no desapareixen en prémer-les.

Qüestions importants

• Algunes persones pensen que la febre sempre és dolenta i que pot provocar lesions importants. Això no és cert! Quan tenim una infecció, el cos produeix més calor (febre) perquè les nostres defenses lluitin contra ella.
• La febre no produeix danys al cervell fins que arriba a 42º C o més.
• Els antitèrmics no curen la infecció, només ajuden que el nen es senti millor.

Què és la laringitis?
És una inflamació de la laringe (on hi ha les cordes vocals), generalment causada per un virus.
Els símptomes més característics són la veu ronca, la tos perlladissa ("tos de gos") i el soroll estrident en respirar, especialment en inspirar (estridor). Aquest soroll pot aparèixer quan el nen plora, s’agita o, fins i tot, quan dorm.

Què ha de fer a casa?

• Eviteu l’ambient sec a casa, poseu dipòsits d’aigua als radiadors.
• La humitat pot millorar els símptomes: mantingueu el nen al bany amb els aixetes d’aigua calenta oberts o feu que respiri l’aire fresc del carrer, sacant-lo ben abrigat a la finestra o a la terrassa.
• Si el nen té febre, administreu-li l’antitèrmic que habitualment li recomana el seu pediatre.
• És normal que el seu fill estigui inapetent. No el forceu a menjar. Oferiu-li líquids.
• Vigileu la respiració del nen. En alguns casos, la inflamació de la laringe dificulta l’entrada d’aire.

Quan cal consultar en un servei d’urgències?

• Quan faci soroll en agafar l’aire (estridor), encara que el nen estigui tranquil.
• Si la dificultat respiratòria empitjora: respira cada vegada més de pressa, se li marquen les costelles, mou molt l’abdomen, se li enfonsa el pit o estira el coll.
• Quan el nen tingui dificultat per empassar o bavegi molt.

Qüestions importants

• La majoria de les laringitis són lleus i benignes.
• No necessiten tractament antibiòtic.
• No s’han d’utilitzar collarins d’aigua i alcohol. No són efectius i, a més, poden irritar la pell.
• No administreu xarops ni supositoris per la tos sense consultar amb el seu pediatre.

• El nen pot seure, tot i que és preferible que estigui dret.
• Comproveu que l’inhalador no estigui buit. Si no té comptador de dosis, reviseu el pes.
• Abans de cada polsació, agiteu el cartutx uns segons, traieu la tapa i introduïu-lo per la part posterior de la càmera.

inhalador

• Col·loqueu la màscara sobre la cara del nen, cobrint boca i nas fins aconseguir un bon segellat.
• Premeu l’aerosol i deixeu que el nen faci de 6 a 7 respiracions (uns 10 segons) per cada polsació abans de treure la màscara.
• Espereu 30 segons per fer la segona inhalació si fos necessari.
• Torneu a posar la tapa i guardeu l’inhalador amb la càmera en un lloc segur.
• Netegeu la càmera un cop al dia introduint-la en un recipient amb aigua i sabó. Si és de plàstic, no l’esbandiu amb aigua. Finalment, deixeu-la assecar a l’aire.
• Quan acudiu al servei d’urgències, recordeu portar la càmera d’inhalació que utilitza habitualment.

Què és l’urticària?
L’urticària consisteix en l’aparició a la pell de ronxes i habons que pica molt.
Les ronxes solen durar poc temps al mateix lloc. Alhora que apareixen en una zona de la pell, desapareixen d’altres. Pot acompanyar-se d’inflamació a les mans, peus, colzes, cara i, excepcionalment, de dificultat per respirar o empassar.

Què cal fer a casa?

• Vigili l’aparició de dificultat per empassar o respirar.
• Eviti fregar la pell del nen.
• No li apliqui pols ni pomades a la pell sense consultar amb el metge.
• Un nen amb urticària pot menjar el seu menjar habitual.

Quan cal consultar en un servei d’urgències?

• Si el nen respira amb dificultat, té ronquera o "pitos".
• Si el nen no pot empassar, baba molt.
• Si el nen es troba malament o li s’infla la cara.
• Si l’urticària apareix després d’una picada o de la ingestió d’un aliment que anteriorment li ha provocat una reacció al·lèrgica.

Qüestions importants

• A la infància, la majoria d’urticàries són ocasionades per una infecció. La causa al·lèrgica és menys freqüent.
• Els brots de ronxes, tot i que habitualment duren 7-8 dies, poden continuar durant diverses setmanes.
• A la majoria de casos, no es necessita cap estudi.