
Espatlla
L'espatlla és l'articulació que connecta el tronc amb el braç i està format per tres ossos: escàpula o omòplat, clavícula i húmer. Envoltat per cartílag que permet un moviment suau i indolor, l'espatlla es divideix en dues cavitats articulars, l'espai subacromial (on es troben els tendons del maniguet rotatori), la funció del qual és estabilitzar l'articulació de l'espatlla quan s'eleva el braç i realitzar la flexió i rotació externa del braç) i l'articulació glenohumeral (on es troben els lligaments que actuen de reforç i que donen estabilitat a l'espatlla per evitar la luxació articular).
Després d'una primera exploració, l'especialista pot sol·licitar proves diagnòstiques (RX, RMN, etc.) per concretar el diagnòstic i el tractament que s'ha de seguir en funció de si es tracta de:
- Lesions traumàtiques
- Contusions
Les contusions són lesiones produïdes per un traumatisme de baixa energia en les quals es produeix una afectació superficial de la pell i/o el múscul.
- Fractures
Les fractures són lesiones produïdes per un traumatisme de major intensitat que origina un trencament de l'os. Les fractures a l'articulació de l'espatlla es poden produir en qualsevol dels 3 ossos que la formen:
- Fractura de la clavícula: s'acostumen a produir per una caiguda sobre l'espatlla, que transmet la força deformant fins a la clavícula i produeix la seva fractura.
- Fractura de l'escàpula o omòplat: són poc freqüents i s'acostumen a produir en traumatismes de gran energia en els quals es veuen afectats l'espatlla, el tòrax i la columna.
- Fractura del cap humeral: també impliquen un traumatisme de gran energia. Aquesta lesió es produeix amb més freqüència en gent d'edat avançada a causa de la disminució de la densitat òssia.
El dany i el tipus de fractura marcaran el tractament que s'ha de seguir (repòs, medicació, etc.). Si la fractura és greu, serà necessària una intervenció quirúrgica per col·locar de nou els ossos en la seva posició normal.
- Luxacions
Les luxacions són lesions ocasionades per un mecanisme d'alta energia que dóna lloc a la separació entre dos ossos d'una articulació.
En una situació d'inestabilitat a l'espatlla es perd el contacte entre dues cavitats articulars, l'espai subacromial i l'articulació glenohumeral. Quan aquesta separació no és molt duradora, parlem d'una subluxació, però quan és duradora en el temps es tracta d'una luxació.
Segons les parts de l'articulació que se separen, podem parlar de diferents tipus de luxacions:
- Inestabilitat glenohumeral (coneguda com a luxació de l'espatlla): el cap de l'húmer és projectat cap endavant i salta per sobre de la glenoides anterior. És el tipus de luxació més freqüent i gairebé sempre es produeix per un impacte en el braç que es transmet a l'espatlla i provoca la seva dislocació.
- Luxació acromioclavicular: a causa d'un traumatisme a l'espatlla es produeix una separació entre la clavícula i l'acròmion.
- Luxació de clavícula: després d'un traumatisme provocat per una caiguda sobre l'espatlla, es produeix una lesió en el lligament de la clavícula amb luxació i ascens d'aquesta.
La major part de luxacions es produeixen en persones que practiquen esports de contacte o bé que realitzen un moviment de l'articulació continu i intens. Depenent del grau de luxació, el pacient pot referir només dolor i desconfort a la seva espatlla, en aquests casos es pot optar per un tractament conservador que, després d'una intensa rehabilitació, pot donar excel·lents resultats.
Un cop s'ha produït una luxació objectiva, existeixen més possibilitats que torni a passar (luxació recidivant), en aquest cas serà necessari un tractament quirúrgic. Habitualment aquesta cirurgia es realitza per artroscòpia, però en casos de reincidència després de l'anàlisi individualitzat és possibles que s'hagi de realitzar una nova cirurgia artroscòpica o cirurgia oberta.
- Lesions de tendons
El maniguet rotatori està format per quatre tendons que rodegen el cap de l'húmer (supraespinòs, infraespinòs, rodó menor i subescapular). Segons el tipus de lesió i el lloc de l'articulació en el qual es troba, podem parlar de diferents tipus de lesions:
- Tendinitis: es tracta de la inflamació d'un tendó que es pot produir per la repetició d'un mateix moviment o postura. Els tipus de tendinitis més comunes, segons el tendó en el qual es produeixen, són:
- Tendinitis del supraespinós: a causa de repetits moviments d'elevació de l'espatlla es produeix un pinçament entre el cap de l'húmer i l'arc acromial. És el motiu principal de la Síndrome subacromial o espatlla dolorosa que acostuma a acabar en trencament del tendó.
- Tendinitis càlcica: inflamació dels tendons del maniguet dels rotatoris i en especial del tendó del supraespinós a causa del dipòsit de material càlcic en el seu interior.
- Tendinitis per inestabilitat de l'espatlla: uns lligaments allargats que no subjecten bé l'articulació i que causen una lleu inestabilitat de l'espatlla entre el cap humeral i l'omòplat poden ocasionar una tendinitis amb dolor persistent a l'espatlla.
Davant d'una tendinitis, el tractament habitual passa per repòs i rehabilitació. Si el tractament conservador no funciona, pot ser necessari realitzar una artroscòpia d'espatlla. Després de la cirurgia, el pacient haurà de realitzar un tractament de fisioteràpia.
- Trencaments tendinosos: un trencament de tendons es pot produir per la degradació d'una tendinitis. Els trencaments, en cas de ser parcials, permeten cert moviment de l'articulació però amb dolor, algun cruiximent i disminució de la força. No obstant, si es tracta d'un trencament total, el pacient presentarà dolor i incapacitat per aixecar el braç o el pot aixecar amb dolor. En aquests casos, el tractament habitual és la cirurgia per reparar el dany.
- Tendinitis: es tracta de la inflamació d'un tendó que es pot produir per la repetició d'un mateix moviment o postura. Els tipus de tendinitis més comunes, segons el tendó en el qual es produeixen, són:
- Lesiones degenerativas
¿Qué es una lesión degenerativa?
El desgaste de los huesos, cartílagos y ligamentos de la articulación con el paso de los años también es motivo de problemas relacionados con esta articulación. En estos casos, el perfil del paciente suele ser de avanzada edad, y acude a la consulta por el dolor y la falta de movilidad en la zona.Algunas de las patologías más comunes relacionadas con el desgaste de las distintas partes de la articulación son:
- Artrosis de hombro
Se trata de una enfermedad degenerativa con pérdida del cartílago que recubre las superficies articulares. Dependiendo de la zona en la que se produzca esta pérdida puede tratarse de:
- Artrosis glenohumeral: pérdida del cartílago entre la cabeza humeral y la cavidad glenoidea del omóplato, perdiendo así el espacio articular así como (un) se produce un endurecimiento de las superficies óseas con formación de osteofitos. En fases iniciales de artrosis, se aconsejan tratamientos conservadores (analgésicos, fisioterapia, etc). En casos más avanzados, en casos en que el paciente tiene dolor y limitada funcionalidad o en los que el tratamiento conservador no ha funcionado, puede realizarse una artroplastia de hombro, que consiste en reemplazar la zona afectada por una prótesis. El especialista escogerá el modelo de prótesis en función del paciente y la patología concreta. Los resultados de las prótesis de hombro suelen ser satisfactorios: se elimina el dolor y el paciente recupera la movilidad.
- Artrosis de la articulación acroimioclavicular: por causa traumática o bien como un proceso degenerativo, se trata de la pérdida de cartílago entre el acromion y la punta de la clavícula. Produce un importante dolor en la zona superior del hombro. El tratamiento conservador incluye reposo, medicación y fisioterapia. Si los síntomas persisten, es posible realizar una artroscopia para realizar una resección del extremo distal.
- Hombro congelado
También conocido como capsulitas retráctil. Se trata de una disminución progresiva del movimiento pasivo del hombro a causa de la inflamación y retracción de los ligamentos de la articulación glenohumeral. La causa de esta patología es desconocida y es más frecuente en el sexo femenino y en pacientes diabéticos. La evolución natural de la enfermedad es a la curación espontánea y la duración varía desde los 3 meses hasta el año y medio.
- Teknon, las técnicas más avanzadas de la mano de los mejores especialistas
Centro Médico Teknon cuenta con un equipo de Traumatólogos y Cirujanos Ortopédicos con una alta superespecialización, que ofrecen una amplia variedad de opciones y tratamientos para el paciente, según la patología traumática o degenerativa que padezca. En casos en que sea necesaria la cirugía, nuestros especialistas trabajan, en aquellos casos en que sea posible, con técnicas mínimamente invasivas, que disminuyen los riesgos de la intervención, reducen la estancia en el hospital, permiten al usuario una mejor recuperación y ofrecen un mejor resultado estético.
En toda intervención quirúrgica es imprescindible no solo la elección del equipo de especialistas, sino también el centro. La excelencia en todos los procedimientos y tratamientos médico-asistenciales del centro ha sido reconocida por la prestigiosa Joint Commission International. Este sello, uno de los más importantes a nivel internacional, garantiza la máxima calidad, seguridad y precisión en todos los tratamientos. Centro Médico Teknon es actualmente uno de los pocos centros que disponen de esta distinguida acreditación.