Artritis reumatoide

L'artritis reumatoide (AR) és una malaltia crònica i autoimmune que afecta principalment les articulacions, encara que també es pot manifestar en altres òrgans i sistemes del cos. Es caracteritza per la inflamació persistent de les articulacions, cosa que pot portar a la destrucció progressiva del cartílag, l'os i altres teixits articulars.

A l'AR, el sistema immunològic del cos, que normalment protegeix contra les infeccions, comença a atacar per error les cèl·lules i els teixits sans, especialment les membranes sinovials que recobreixen les articulacions. Aquesta reacció autoimmune desencadena una resposta inflamatòria crònica a les articulacions, cosa que resulta en dolor, rigidesa, inflor i deformitat articular.


Epidemiologia:

L'AR és una malaltia crònica i autoimmune que afecta principalment les articulacions.

És més comú en dones que no pas en homes, amb una proporció d'aproximadament 3:1.

Es pot desenvolupar a qualsevol edat, però és més freqüent entre els 40 i els 60 anys.

La prevalença de l'AR varia segons la regió geogràfica i l'ètnia, i oscil·la entre el 0.5% i l'1% de la població general.


Etiologia:

L'etiologia exacta de l'AR encara no es comprèn del tot, però es creu que és una malaltia multifactorial que resulta de la interacció entre factors genètics i ambientals.

S'han identificat diversos gens relacionats amb la susceptibilitat a l'AR, incloent-hi l'HLA-DRB1.

Els factors ambientals, com ara l'exposició al tabac, les infeccions i els canvis hormonals, també poden tenir un paper en el desenvolupament de la malaltia.


Fenotips:

L'AR pot presentar fenotips clínics i patològics diferents.

El fenotip més comú és l'artritis simètrica de les articulacions perifèriques, especialment les de les mans i els peus.

Altres fenotips poden incloure l'afectació de grans articulacions, com les espatlles i els genolls, o la presència de manifestacions extraarticulars, com ara nòduls reumatoides, afectació pulmonar, cardíaca o renal.


Diagnòstic:

No hi ha una prova única per al diagnòstic de l'AR, per la qual cosa es basa en la combinació de la història clínica, l'examen físic i les troballes de laboratori.

Els criteris diagnòstics més utilitzats són els del Col·legi Americà de Reumatologia (ACR) i la Lliga Europea contra el Reumatisme (EULAR), que requereixen la presència de certs criteris, com l'afectació d'articulacions, la durada dels símptomes i les troballes en les anàlisis de laboratori.

Les anàlisis de laboratori poden incloure la detecció d'autoanticossos, com ara el factor reumatoide (FR) i els anticossos antipèptid citrulinat cíclic (anti-CCP).

Les imatges, com ara la radiografia, l'ecografia i la ressonància magnètica, poden ajudar a avaluar el dany articular i la inflamació sinovial.


Tractament:

El tractament farmacològic de l'artritis reumatoide (AR) es basa en l'ús de diferents categories de medicaments que es divideixen en diverses classes, incloent-hi els fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia sintètics clàssics (csDMARD), els medicaments biològics (bDMARD) i els inhibidors de la Janus kinasa (JAK) (tsDMARDs).


Fàrmacs antireumàtics modificadors de la malaltia sintètics clàssics (csDMARD):

  • Metotrexat: És el DMARD més habitualment utilitzat i sol ser la primera opció en el tractament de l'AR. Actua inhibint la síntesi d'àcid fòlic i disminuint l'activitat de les cèl·lules inflamatòries.
  • Leflunomida: Actua inhibint la síntesi de pirimidines i, per tant, afecta la proliferació cel·lular i la resposta immune.
  • Hidroxicloroquina: Té propietats immunomoduladores i antiinflamatòries. Es fa servir en combinació amb altres DMARD per millorar els resultats clínics.
  • Sulfasalazina: És un altre DMARD utilitzat en el tractament de l'AR. Es creu que el mecanisme d'acció està relacionat amb la inhibició de l'activitat de les cèl·lules inflamatòries i la reducció de la producció de citocines proinflamatòries.

Medicaments biològics:

  • Inhibidors del factor de necrosi tumoral (TNF): Inclouen medicaments com l'etanercept, l'adalimumab, l'infliximab, el golimumab i el certolizumab pegol. Actuen bloquejant l'acció del TNF, una citoquina inflamatòria implicada en la patogènesi de l'AR.
  • Inhibidors de la interleucina-6 (IL-6): El tocilizumab i el sarilumab són medicaments que bloquegen l'acció de la IL-6, una citoquina proinflamatòria implicada en la inflamació sinovial i el dany articular a l'AR.
  • Inhibidors de la interleucina-1 (IL-1): L'anakinra és un medicament que bloqueja l'acció de la IL-1, una altra citoquina proinflamatòria implicada a l'AR.
  • Altres medicaments biològics: inclouen l'abatacept, que inhibeix l'activació de les cèl·lules T, i el rituximab, que depleta les cèl·lules B.

Inhibidors de la Janus kinasa (JAK):

  • Tofacitinib: És un inhibidor de la Janus kinasa que bloqueja la senyalització de múltiples citocines proinflamatòries implicades en la patogènesi de l'AR.
  • Baricitinib: També és un inhibidor de la Janus kinasa que actua bloquejant la senyalització de múltiples citocines proinflamatòries.