Coromina Isern Jordi

Molts cops els roncs solen ser motiu de problemes entre les parelles. Si a això li sumem aturades respiratòries, les anomenades apnees, a més de ser una molèstia, pot representar un important problema de salut.

Aquesta situació es deu al fet que les apnees poden originar un bon nombre de símptomes, i és que durant les aturades respiratòries es produeix un cessament de l’entrada d’oxigen a l’organisme. Això pot provocar el conegut "síndrome d’apnea del son de l’adult".

Quins símptomes pot presentar?

Principalment, els roncs afecten homes que pateixen sobrepès. En el cas de les dones se sol produir a partir de la menopausa.

Quan les apnees són regulars, el pacient pot tenir somnolència diürna, irritabilitat i cansament. Hi ha casos en els quals també pot aparèixer mal de cap matinal i un descens de la libido o el desig sexual i hipertensió arterial.

Com s’explora?

Esquema del paladarEl ronc sempre crida l’atenció quan el pacient dorm acompanyat. Especialment si hi ha pauses respiratòries.

Per dur a terme un correcte diagnòstic és imprescindible sotmetre’s a una revisió per part de l’otorinolaringòleg. A partir d’una senzilla exploració (la fibroendoscòpia de nas i de gola), descobrirà on hi ha l’obstrucció que causa el problema.

En casos concrets, és necessari completar l’exploració a partir d’un estudi del son anomenat polisomnografia, que es basarà en l’anàlisi de la intensitat del ronc, el nombre i la duració de les parades respiratòries, així com de la qualitat del son.

Quin és el tractament?

En els nens, el tractament consistirà en la reducció de les amígdales i l’extirpació de les adenoides o vegetacions.

Gran hipertrofia por úvula

En el cas dels adults, el tractament tindrà diversos objectius:

• Si el pacient pateix obesitat és imprescindible que perdi pes.
• En moltes ocasions l’obstrucció està causada pel tancament de la via respiratòria superior (l’espai comprès entre el paladar, la campaneta o úvula, l’amígdala i la llengua, a causa d’una mida excessiva d’una o diverses estructures). En alguns casos, s’aconsella extirpar amb làser la campaneta i una part del paladar tou.
  • En altres casos serà necessari que el pacient dormi am una CPAP nasal (una mascareta) que, en administrar un corrent d’aire, evitarà l’obstrucció de la via respiratòria.

Finalment, cal dir que la causa més típica d’obstrucció o bloqueig nasal és la hipertròfia o mida exagerada de les conques nasals. Aquesta desproporció és la responsable que el pacient respiri malament pel nas.

Què són, exactament, les conques nasals?

Es tracta de les estructures allargades amb forma de tub que estan situades a la part inferior del nas. Estan formades de pell i a l’interior tenen os. Les seves funcions són les següents:

• Neteja.
• Humidificació.
• Escalfar l’aire que respirem perquè arribi condicionat a la gola i després als pulmons.

En general, les persones que respiren pel nas presenten un augment molt considerable de les conques nasals.

• Molts cops no se sap quina és la causa que ho provoca.
• Hi ha casos en què són pacients amb rinitis al·lèrgica (és a dir, que pateixen al·lèrgia al nas). Al llarg dels anys, en molts d’aquests pacients les conques nasals es van inflamant i allargant.
• Finalment, la conca nasal pot augmentar de mida de manera exagerada per un abús de les gotes o els esprais, fins a arribar a la situació que el pacient no pugui dormir sense.

Cas clínic

Gràcies a la tècnica de l’endoscòpia podem tenir accés a l’interior del nas i veure’n a la perfecció tot l’interior.

En la imatge de la dreta, que correspon a les conques nasals després de la intervenció, es pot veure que ja no apareix cap tipus d’obstrucció i que l’espai per respirar és més gran.

A l’esquerra podem veure amb claredat una conca nasal molt augmentada de mida que pràcticament no deixa espai per a la respiració, amb la qual cosa es produeix una obstrucció.

• Hi ha moltes tècniques per reduir les conques nasals. Per exemple, la radiofreqüència, tot i que en casos en què la mida és tan grossa, l’ideal és reduir la conca nasal amb el làser.
• Després de l’operació (vegeu la imatge de la dreta), fixem-nos en el gran espai que queda. Es presenta com una autèntica "autopista" per respirar. Òbviament, aquesta reducció és per a sempre. Les conques nasals mai més no tornaran a créixer.