Coromina Isern Jordi
- Nostres serveis
Què és el làser i quins avantatges té?
El làser CO2 consisteix en una llum que es genera de manera artificial i que actua amb una precisió molt alta, tant si és per a tall com per a coagulació. Permet concentrar tota l’energia en un sol punt gràcies a la capacitat que té de desplaçar-se en la mateixa direcció de manera paral·lela i concentrar tots els seus rajos en un sol color. D’aquesta manera, podríem dir que actua com un "bisturí de la llum".
La Unitat d’Otorinolaringologia disposa de la tecnologia capdavantera necessària per aplicar el làser a les diferents àrees de l’otorinolaringologia.
Els avantatges del làser són:
- Evita o disminueix l’ingrés hospitalari, així com el dolor postoperatori.
- Minimitza el dolor quirúrgic i el sagnat operatori.
- Accelera la cicatrització.
Aplicacions del làser en otorinolaringologia:
- Tractament amb làser: nen roncador i/o amb apnees
- Tractament de l’adult roncador i/o amb apnees
- Tractament amb làser: obstrucció nasal
Quan les amígdales i les adenoides (vegetacions) creixen en excés seran la causa que el nen respiri amb la boca oberta, ronqui, faci soroll en respirar quan dorm, es cansi fàcilment o tingui un desenvolupament anòmal de la posició de les dents. En casos més severs, també es produiran apnees, és a dir, atures transitòries de la respiració a l’hora de dormir, retard del creixement i alteracions en el caràcter i el rendiment escolar.
En aquestes situacions, el làser CO2 permet la reducció de les amígdales per evitar-ne l’extirpació completa. Així, la intervenció pràcticament no causa dolor ni sagnat, i manté la funció amigdalar (la producció de defenses i anticossos), permetent aplicar-se a nens de molt poca edat (a partir de l’any). La tècnica clàssica, en canvi, exigeix un mínim d’edat de tres anys.
Si desitja consultar més informació pot informar-se en el llibre "El niño roncador. El niño con síndrome de apnea obstructiva del sueño" (Descargar aquí)
Molts cops els roncs solen ser motiu de problemes entre les parelles. Si a això li sumem aturades respiratòries, les anomenades apnees, a més de ser una molèstia, pot representar un important problema de salut.
Aquesta situació es deu al fet que les apnees poden originar un bon nombre de símptomes, i és que durant les aturades respiratòries es produeix un cessament de l’entrada d’oxigen a l’organisme. Això pot provocar el conegut "síndrome d’apnea del son de l’adult".
Quins símptomes pot presentar?
Principalment, els roncs afecten homes que pateixen sobrepès. En el cas de les dones se sol produir a partir de la menopausa.
Quan les apnees són regulars, el pacient pot tenir somnolència diürna, irritabilitat i cansament. Hi ha casos en els quals també pot aparèixer mal de cap matinal i un descens de la libido o el desig sexual i hipertensió arterial.
Com s’explora?
El ronc sempre crida l’atenció quan el pacient dorm acompanyat. Especialment si hi ha pauses respiratòries.
Per dur a terme un correcte diagnòstic és imprescindible sotmetre’s a una revisió per part de l’otorinolaringòleg. A partir d’una senzilla exploració (la fibroendoscòpia de nas i de gola), descobrirà on hi ha l’obstrucció que causa el problema.
En casos concrets, és necessari completar l’exploració a partir d’un estudi del son anomenat polisomnografia, que es basarà en l’anàlisi de la intensitat del ronc, el nombre i la duració de les parades respiratòries, així com de la qualitat del son.
Quin és el tractament?
En els nens, el tractament consistirà en la reducció de les amígdales i l’extirpació de les adenoides o vegetacions.
En el cas dels adults, el tractament tindrà diversos objectius:
- Si el pacient pateix obesitat és imprescindible que perdi pes.
- En moltes ocasions l’obstrucció està causada pel tancament de la via respiratòria superior (l’espai comprès entre el paladar, la campaneta o úvula, l’amígdala i la llengua, a causa d’una mida excessiva d’una o diverses estructures). En alguns casos, s’aconsella extirpar amb làser la campaneta i una part del paladar tou.
- En altres casos serà necessari que el pacient dormi am una CPAP nasal (una mascareta) que, en administrar un corrent d’aire, evitarà l’obstrucció de la via respiratòria.
Finalment, cal dir que la causa més típica d’obstrucció o bloqueig nasal és la hipertròfia o mida exagerada de les conques nasals. Aquesta desproporció és la responsable que el pacient respiri malament pel nas.
Què són, exactament, les conques nasals?
Es tracta de les estructures allargades amb forma de tub que estan situades a la part inferior del nas. Estan formades de pell i a l’interior tenen os. Les seves funcions són les següents:
- Neteja.
- Humidificació.
- Escalfar l’aire que respirem perquè arribi condicionat a la gola i després als pulmons.
En general, les persones que respiren pel nas presenten un augment molt considerable de les conques nasals.
- Molts cops no se sap quina és la causa que ho provoca.
- Hi ha casos en què són pacients amb rinitis al·lèrgica (és a dir, que pateixen al·lèrgia al nas). Al llarg dels anys, en molts d’aquests pacients les conques nasals es van inflamant i allargant.
- Finalment, la conca nasal pot augmentar de mida de manera exagerada per un abús de les gotes o els esprais, fins a arribar a la situació que el pacient no pugui dormir sense.
Cas clínic
Gràcies a la tècnica de l’endoscòpia podem tenir accés a l’interior del nas i veure’n a la perfecció tot l’interior.
En la imatge de la dreta, que correspon a les conques nasals després de la intervenció, es pot veure que ja no apareix cap tipus d’obstrucció i que l’espai per respirar és més gran.
A l’esquerra podem veure amb claredat una conca nasal molt augmentada de mida que pràcticament no deixa espai per a la respiració, amb la qual cosa es produeix una obstrucció.
- Hi ha moltes tècniques per reduir les conques nasals. Per exemple, la radiofreqüència, tot i que en casos en què la mida és tan grossa, l’ideal és reduir la conca nasal amb el làser.
- Després de l’operació (vegeu la imatge de la dreta), fixem-nos en el gran espai que queda. Es presenta com una autèntica "autopista" per respirar. Òbviament, aquesta reducció és per a sempre. Les conques nasals mai més no tornaran a créixer.
Quines són les causes que ho provoquen?
La causa principal és un engrandiment de les adenoides o vegetacions que en la majoria dels casos s’associa a una mida engrandida (hipertròfia) de les amígdales. (Vegeu els apartats "El nen roncador" i "Tractament am làser").
En el cas de l’adult, trobem dues causes principals que quasi sempre van associades a:
- La mida exagerada o hipertròfia de les conques nasals inferiors.
- La desviació del septe nasal o la paret que separa les dues conques nasals o costats del nas.
- També pot ser per la rinitis al·lèrgica, la sinusitis i els pòlips nasals.
Com es diagnostica?
El diagnòstic es porta a terme mitjançant endoscòpia nasal en el mateix moment de la consulta. Pràcticament no causa molèsties. Durant el procés, visualitzarem totes les estructures del nas i la gola, és a dir, boca, faringe i laringe. En reproduir-se les imatges a la pantalla, tant el pacient com els seus acompanyants podran entendre de manera clara les explicacions.
En casos concrets, i especialment si hi ha sinusitis, procedirem a sol·licitar un TAC de nas i sins paranasals.
Tractament:
Com és lògic, el tractament dependrà de la causa:
Si es tracta d’hipertròfia a les conques nasals, l’aconsellable serà dur-ne a terme una reducció. Per fer-ho, podrem utilitzar dos tipus de tècniques:
- Quan l’augment de mida de les conques nasals és moderat, podem reduir-les mitjançant radiofreqüència, que és una tècnica que s’aplica amb anestèsia local a la mateixa consulta.
- Quan l’augment de mida de les conques nasals és important, l’aconsellable és dur-ne a terme una reducció amb làser CO2, una tècnica que se sol aplicar amb anestèsia general. A diferència d’altres tècniques, el resultat d’aquesta acostuma a ser definitiu.
Si es tracta d’una desviació del septe nasal, es durà a terme una operació quirúrgica del septe (septoplàstia), associant-se o no a una reducció de les conques nasals mitjançant làser CO2. Quan la respiració estigui disminuïda pel creixement excessiu de les conques nasals, en aquests casos, el làser CO2 reduirà les conques nasals amb anestèsia local o general.
Cas clínic
Gràcies a la tècnica de l’endoscòpia podem tenir accés a l’interior del nas i veure’n a la perfecció tot l’interior.
En la imatge de l’esquerra, que correspon a les conques nasals inferiors abans de la intervenció (observeu l’absència de pas). En la imatge de la dreta, que correspon a les conques nasals després de la intervenció, es pot veure que ja no apareix cap tipus d’obstrucció i que l’espai per respirar és més gran.
A l’esquerra podem veure amb claredat una conca nasal molt augmentada de mida que pràcticament no deixa espai per a la respiració, amb la qual cosa es produeix una obstrucció.
Hi ha moltes tècniques per reduir les conques nasals. Per exemple, la radiofreqüència, tot i que en casos en què la mida és tan gran, l’ideal és reduir la conca nasal amb el làser.
Després de l’operació (vegeu la imatge de la dreta), fixem-nos en l’espai tan gran que queda. Es presenta com una autèntica "autopista" per respirar. Òbviament, aquesta reducció és per a sempre. Les conques nasals mai més no tornaran a créixer.
Matí | Tarda | |
---|---|---|
Dilluns | 9.00 - 13.30 h | 15.00 - 19.30 h |
Dimarts | 9.00 - 13.30 h | 16.00 - 19.30 h |
Dimecres | 9.00 - 13.30 h | 15.00 - 19.30 h |
Dijous | 9.00 - 13.30 h | 16.00 - 19.30 h |
Divendres | 9.00 - 13.30 h | 16.00 - 18.00 h |